Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
galàxia de Seyfert
Astronomia
Cadascuna de les galàxies espirals que es caracteritzen pel fet de tenir un nucli de color blau, de molt petites dimensions i extremament lluminós.
La primera galàxia d’aquest tipus fou descoberta el 1944 per Carl Seyfert, el qual el mateix any n'identificà 11 més A les regions centrals hi ha núvols de gas molt calents, que s’expandeixen ràpidament La lluminositat d’aquestes galàxies és normal a la regió visible, però és molt elevada a la zona infraroja Algunes galàxies de Seyfert són també potents fonts d’ones radioelèctriques Hom accepta generalment que els fenòmens responsables de les característiques distintives d’aquestes galàxies consisteixen en explosions a molt gran escala, però en desconeix la natura
heliòmetre
Astronomia
Instrument inventat per P.Bouguer que serveix per a mesurar el diàmetre aparent d’alguns cossos celestes (Sol, Lluna, planetes) i les distàncies angulars entre dos astres qualssevol, quan aquestes distàncies són petites.
glòbuls de Bok
Astronomia
Conjunt de núvols interestel·lars de gas i pols, de forma circular o oval i de diàmetre angular aparent d’uns pocs segons d’arc, que es destaquen contra un fons lluminós d’estels llunyans.
Aquestes estructures són condensacions de matèria interestellar d’elevada densitat en comparació amb la densitat mitjana dels núvols interestellars La seva presència es posa de manifest per l’enfosquiment que produeixen en els camps d’estels que es projecten al seu darrere Tots els casos coneguts se situen a una distància inferior a mil parsecs i els seus diàmetres reals varien entre mil i cent mil UA Algunes observacions semblen suggerir que els glòbuls de Bok són estructures que collapsen cap al centre collapse gravitatori, fet que alguns astrònoms consideren com la primera…
nebuli
Astronomia
Element químic hipotètic al qual hom atribuí les peculiars ratlles verdes intenses dels espectres de les nebuloses brillants i planetàries.
ISBowen demostrà que aquestes ratlles eren produïdes per ions comuns, fent així innecessària l’existència del nebuli
observatori virtual
Astronomia
Projecte de la comunitat astronòmica internacional que té per objectiu permetre l’accés electrònic a totes les dades astronòmiques disponibles, tant d’observatoris terrestres com espacials, com també al programari necessari per a analitzar aquestes dades.
cercle meridià
cercle meridià
© Fototeca.cat
Astronomia
Telescopi especialment adaptat per a la mesura de la posició i de l’hora de pas dels estels pel meridià, consistent en una ullera que es mou en el pla del meridià de l’observador.
En aquestes condicions l’hora sidèria de pas pel meridià és igual a l’ascensió recta de l’estel considerat, i l’altura aparent dóna directament la declinació
equació personal
Astronomia
Correcció que cal fer a les observacions o mesures de precisió efectuades per un observador i que són distintes per a distints observadors.
L’equació personal intervenia particularment en les observacions destinades a determinar el trànsit d’un estel pel meridià, però actualment hi ha aparells per a eliminar la intervenció de l’observador en aquestes mesures
equació anual
Astronomia
Pertorbacions observables en alguns elements de l’òrbita de la Lluna i que es reprodueixen en un període d’un any.
L’origen d’aquestes pertorbacions és la variació que es produeix al llarg de l’any en la distància que separa el Sol de la Terra, deguda al fet que la trajectòria que aquesta segueix és una ellipse Fou descoberta per Tycho Brahe
estel fulgurant
Astronomia
Estel la brillantor del qual augmenta d’una manera brusca fins a un valor que pot esdevenir doble del primitiu i es manté durant un període molt breu de temps.
Atesa la curta durada d’aquestes fulguracions, la majoria dels estels fulgurants ha estat descoberts accidentalment Actualment sembla plenament demostrat que només presenten el fenomen de les fulguracions els nans vermells , el qual fenomen sembla íntimament relacionat amb el fenomen de les noves nova
efemèrides
Astronomia
Conjunt de taules en les quals hom indica les distintes posicions que ocupen cada dia al firmament certs astres mòbils durant un interval de temps que sol ésser d’un any.
Aquestes taules acostumen a assenyalar les posicions del Sol, de la Lluna i dels principals planetes També inclouen les hores de sortida i de posta dels estels més importants, com també la data i les condicions d’observació dels eclipsis de Sol i de Lluna Són emprades principalment pels astrònoms i per a l’orientació en alta mar