Resultats de la cerca

És gairebé un 10% més brillant que el fons del disc solar, sobre el qual es destaca Les condicions més favorables per a l’observació de les fàcules s’esdevenen a les regions de la perifèria del disc solar, a causa de l’enfosquiment relatiu d’aquestes regions limbe Les fàcules tenen relació amb les taques solars , puix que sempre apareixen a les mateixes regions que els grups de taques, però la formació de les fàcules posa en evidència el grau d'activitat solar d’una manera més eficaç que les taques Tenen relació amb l’existència de pertorbacions magnètiques que donen lloc a…

La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut demostrar l’…

A causa de les immenses distàncies que separen la Terra de les galàxies, és gairebé impossible de distingir-hi cap estel individual Charles Messier, per tal d’evitar confusions a l’hora d’identificar cometes, confeccionà un catàleg que inclou nebuloses, cúmuls d’estels i galàxies exteriors Encara actualment tots els objectes catalogats per Messier són indicats amb la lletra M seguida del número d’ordre que els correspon al catàleg El primer observador que detectà l’estructura espiral d’una galàxia fou WP Rosse, l’any 1845 La prova experimental que les galàxies eren objectes exteriors a la Via…

Conté 32 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Doradus , és de tercera magnitud, és del tipus espectral A0 i és situat a una distància de 300 anys llum La constellació de l’Orada conté també el Gran Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i una nebulosa brillant catalogada com a NGC 2070, el diàmetre de la qual és de 120 anys llum

Els estels més brillants d’aquesta constellació dibuixen al firmament una figura que recorda la forma d’un escorpí L’astre més brillant de la constellació és Antares, α Sco, que és un estel binari visual situat a una distància de 423 anys llum L’astre principal del sistema és un supergegant vermell de diàmetre 300 vegades més gran que el del Sol L’astre secundari té un diàmetre que únicament és dues vegades més gran que el del Sol, però 300 vegades més brillant La magnitud visual del sistema binari és lleugerament variable, i el seu valor visual aparent és 1,0 La Via Làctia travessa la regió…

L’estel més brillant és de magnitud 2

L’estel més brillant és de magnitud 3

L’estel més brillant és de magnitud 4

L’estel més brillant és de tercera magnitud