Resultats de la cerca

És igual a la temperatura que tindria un cos negre que emetés un flux d’energia total per unitat d’àrea igual al del cos que emet la radiació En el cas d’un estel, la temperatura efectiva es pot calcular a partir de la seva lluminositat i el seu radi

L’òrbita d’aquest cos és situada entre les de Saturn i Urà, en un pla molt pròxim al de l’eclíptica En la seva màxima separació del Sol es troba a 2,8 T10 9 km, mentre que en l’aproximació més gran és a 1,3 T10 9 km El seu període de revolució sideral és aproximadament de 51 anys i hom creu que el diàmetre és comprès entre 300 i 400 km És de natura desconeguda encara, però pot tractar-se d’un asteroide que s’ha allunyat molt del conjunt dels altres asteroides, amb motiu d’alguna collisió amb un altre cos celeste però també podria ésser un nucli cometari inactiu, és a dir, que no forma cua ni…

En el cas particular de la Terra, la pesantor d’un cos és el resultat de la combinació de la força de la gravetat i de la força centrífuga gravetat La pesantor en la superfície d’un astre depèn de la seva massa i del seu radi, de manera que mentre que a la Lluna el seu valor seria una sisena part del de la Terra, a Mart en fóra la tercera part A bord d’una astronau o d’un altre giny espacial en vol balístic la pesantor és nulla, llevat dels curts períodes d’acceleració o de frenada, i l’astronauta, en estat d'apesantor, sembla que floti en l’aire, de la mateixa manera que qualsevol dels…

Aquest límit es produeix quan la pressió de la radiació emesa pel cos és superior a la seva força d’atracció gravitatòria, i impedeix d’aquesta manera que s’acumuli més massa i pugui augmentar-ne la lluminositat

Quan un cos celeste té la part no illuminada dirigida cap a la Terra no és visible, i hom diu que és en la fase nova Quan hom observa únicament una part del disc illuminada i aquesta part va augmentant cada dia, diu que és en la fase creixent , i si, per contra, va disminuint, és anomenada minvant Si el disc d’un cos celeste és observat perfectament rodó des de la Terra, hom diu que l’astre és en la fase plena La Lluna i els planetes inferiors poden presentar totes les fases esmentades, però els planetes superiors únicament es poden presentar en fase creixent o plena Animació sobre les…

Sedna fou descobert al novembre del 2003 per Brown, Trujillo i Rabinowitz Es tracta del cos del sistema solar més gran observat des que l’any 1930 es descobrí Plutó 2 400 km de diàmetre La seva òrbita és molt excèntrica, i varia entre les 76 i les 960 unitats astronòmiques Sedna podria pertànyer a l’anomenat núvol d’Oort, una regió formada per protocometes petits cossos barreja de roca i gel situada aproximadament a la meitat de distància del Sol que l’estrella més propera, però que podria arribar a zones molt més pròximes a aquest La particular òrbita de Sedna és molt probablement…

En el cas del sistema solar, el nombre de satèllits difereix molt d’un planeta a un altre Així, entre els planetes de tipus terrestre, Mercuri i Venus no tenen cap satèllit la Terra és acompanyada per la Lluna, i Mart per Fobos i Deimos, dos petits cossos que podrien ser asteroides capturats per la gravetat marciana En canvi, en el cas dels gegants gasosos, el nombre de satèllits és molt més elevat Júpiter té 79 cossos orbitant al seu voltant, Saturn en té 62, Urà  27 i Neptú 14 dades del setembre del 2019 No només els planetes principals del sistema solar tenen satèllits Hom estima que entre…

L’òrbita d’un astre que es mou entorn d’un altre cos celeste és quasi exactament una cònica En la majoria dels casos —planetes, satèllits i estels dobles— aquesta trajectòria és una ellipse lleis de Kepler, però en alguns casos —certs cometes— pot ésser una paràbola i fins i tot una hipèrbola Teòricament hom pot calcular les característiques d’una òrbita escrivint i resolent l’equació de Newton per a l’astre considerat, essent la força que intervé en l’equació la força d’atracció gravitacional exercida sobre l’astre per l’altre cos celeste entorn del qual es mou En el cas, però, que l’astre…

Fou descobert per W Christy el 1978, en estudiar unes plaques fotogràfiques obtingudes a l’observatori naval nord-americà de Flagstaff i en altres observatoris Els primers estudis de les seves característiques orbitals semblen assenyalar que el satèllit es mou a 20000 km de distància del planeta seguint una trajectòria gairebé circular El seu període de revolució és de 6,39 dies, el qual és també el període de revolució de Plutó al voltant del seu eix Aquesta situació implica que els dos cossos es mouen solidàriament, és a dir, com si formessin un sol cos rígid Aquest tipus de moviment …