Resultats de la cerca

Segons la tradició, aquest cicle ja fou conegut pels primitius astrònoms de Mesopotàmia, els quals observaren que si hom considerava un període de temps de 223 llunacions, la sèrie d’eclipsis d’aquest període es repetia gairebé amb les mateixes característiques al llarg de les 223 llunacions següents eclipsi Així, el coneixement de tots els eclipsis d’un període de Saros permeté als antics astrònoms la predicció, amb bastant d’exactitud, de nous eclipsis abans que tinguessin lloc La duració d’un Saros equival a 18 anys, 11 dies i 8 hores, és a dir, 6 585,32 dies, nombre que,…

Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…

Estudià a Cambridge, i l’any 1675 fou designat astrònom reial L’any següent fou fundat l’observatori reial de Greenwich, i Flamsteed en fou nomenat director, càrrec que ocupà fins que morí Estudià els eclipsis solars i proposà un mètode per a determinar anticipadament les condicions d’observació d’aquests eclipsis des dels diferents punts de la superfície terrestre Perfeccionà els mètodes i els instruments per a l’observació dels estels i aplicà aquestes millores a la correcció i a l’ampliació dels catàlegs d’estels fruit d’aquesta tasca fou el Catalogue and Observations of Stars…

Treballà als observatoris de Pàdua i Arcetri Destacà en l’observació dels planetes menors, cometes, ocultació d’estels i eclipsis

Té una durada aproximada de 346,62 dies També s’anomena any d’eclipsis, per produir-se aquests precisament quan el Sol es troba en algun dels nodes de l’òrbita lunar

En concret, la cromosfera solar és observable durant els eclipsis solars, i té un color roig més o menys viu té un gruix d’uns 5 000 km i al seu interior s’originen generalment les protuberàncies Sol

Entre els seus nombrosos treballs destaquen la reforma de l’almanac nàutic, una acurada determinació de la densitat de la Terra, la revisió dels catàlegs d’estels i l’estudi dels fenòmens lluminosos produïts a la superfície de la Lluna durant els eclipsis totals de Sol grans de rosari

Aquestes taules acostumen a assenyalar les posicions del Sol, de la Lluna i dels principals planetes També inclouen les hores de sortida i de posta dels estels més importants, com també la data i les condicions d’observació dels eclipsis de Sol i de Lluna Són emprades principalment pels astrònoms i per a l’orientació en alta mar

Banquer a la seva ciutat natal, es decantà a l’astronomia i establí un observatori prop de Berlín En collaboració amb Johann Heinrich von Mädler 1794-1874, estudià els efectes de la refracció de la llum en la predicció dels eclipsis i confeccionà un mapa de la Lluna, el més complet de l’època 1836 Feren, també, un dels primers mapes de Mart 1830

Director de l’observatori Lick, a Mount Hamilton 1901-30, rector de la branca de Berkeley de la Universitat de Califòrnia 1923-30 i president de la National Academy of Sciences 1931-35 Estudià els eclipsis de sol i la desviació de la llum per efecte del camp gravitatori solar Féu càlculs sobre la velocitat radial dels estels aplicant un espectroscopi als telescopis del Lick i de Santiago de Xile