Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Georg von Purbach
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom austríac.
Professor a diverses ciutats d’Itàlia i a Viena, on tingué com a deixeble Johann Müller Inicià la traducció al llatí de l' Almagest de Ptolemeu, que després completà el seu deixeble Confeccionà la taula dels sinus i fou un dels primers a emprar-los en trigonometria
estel binari
Astronomia
Estel múltiple constituït per dos estels.
Els estels binaris es divideixen en tres classes principals, que es distingeixen pels sistemes que cal emprar per a detectar-los, els quals mètodes depenen de la proximitat real entre els estels del sistema binari, de la distància entre ells i la Terra i de l’orientació de les òrbites respecte a la Terra La primera classe és la constituïda pels estels binaris visuals , que són aquells sistemes les components dels quals són prou distanciades per a poder ésser observades separadament amb un instrument òptic La segona classe és formada pels estels binaris espectroscòpics , que són…
telescopi

Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a…
asteroide

Asteroide (25143) Itokawa, de tipus S, en una imatge obtinguda per la nau japonesa Hayabusa el 2005
© Jaxa / ESO
Astronomia
Objecte sòlid, més petit que un planeta, que orbita al voltant del Sol.
La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà empíricament la distància a…
ullera

Aspecte d’una petita ullera astronòmica sobre una muntura equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats…
estel

Representació de 39 dels 50 estels més pròxims al Sol, amb el tipus espectral corresponent (si l’estel és doble o triple, el tipus espectral és el del component A)
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…