Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Escaire
Astronomia
Constel·lació austral, entre les del Llop i el Triangle Austral.
Els astres més importants de la constellació són els denominats γ 1 i γ 2 Normae El més brillant, γ 2 Normae, és a una distància de 82 anys llum γ 1 Normae és una supergeganta vermella de cinquena magnitud
l’Escorpió
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre el Serpentari i l’Escaire.
Els estels més brillants d’aquesta constellació dibuixen al firmament una figura que recorda la forma d’un escorpí L’astre més brillant de la constellació és Antares, α Sco, que és un estel binari visual situat a una distància de 423 anys llum L’astre principal del sistema és un supergegant vermell de diàmetre 300 vegades més gran que el del Sol L’astre secundari té un diàmetre que únicament és dues vegades més gran que el del Sol, però 300 vegades més brillant La magnitud visual del sistema binari és lleugerament variable, i el seu valor visual aparent és 1,0 La Via Làctia travessa la regió…
el Llop
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Centaure, la Balança, l’Escorpió, l’Escaire i el Compàs.
L’astre principal, α Lupi, és de magnitud visual 2,89, pertany al tipus espectral B2 i és situat a una distància de 820 anys llum
el Triangle Austral
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Compàs, l’Escaire, l’Altar, el Gall Dindi i l’Ocell del Paradís.
Conté 32 estels visibles a ull nu, un dels quals és de la segona magnitud i dos són de la tercera L’astre principal, α Trianguli Australi , és un estel de color ataronjat, de magnitud visual 1,88 i que pertany al tipus espectral K5
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
la Via Làctia

Via Làctia
© NASA
Astronomia
Faixa de feble lluminositat que envolta l’esfera celeste i que és constituïda per un nombre molt gran d’estels, els quals no són visibles individualment a ull nu.
En conjunt, però, la Via Làctia és visible a ull nu en una nit clara i lluny de la resplendor de les ciutats Bé que sovint l’expressió Via Làctia és utilitzada com a sinònim de la Galàxia, pròpiament la Via Làctia és només el perfil de la Galàxia, és a dir, la zona de la Galàxia de més elevada densitat d’estels D’altra banda, la Galàxia és, de fet, la galàxia a la qual pertany el sistema solar Tots els astres visibles a ull nu també pertanyen a la Via Làctia, excepte els dos núvols de Magalhães i la nebulosa d' Andròmeda , que són tres galàxies relativament pròximes a la Via…