Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
ullera

Aspecte d’una petita ullera astronòmica sobre una muntura equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…
Gemini
Astronomia
Observatori astronòmic format per dos telescopis bessons de 8,1 metres de diàmetre.
El primer dels telescopis Gemini Nord es troba situat al cim de Mauna Kea Hawaii, EUA, mentre que el segon Gemini Sud es troba a Cerro Pachón Xile Junts, els telescopis Gemini tenen, per tant, accés a la totalitat de la volta celest Van entrar en funcionament l’any 2000 i estan dissenyats per a observacions tant en llum òptica com infraroja
medi intergalàctic
Astronomia
Contingut físic de l’espai situat entre les galàxies.
És format bàsicament per hidrogen en estat atòmic o ionitzat, amb densitats extremament baixes, de 10 a 100 àtoms per metre cúbic, si bé poden ser notablement més altes a l’interior dels cúmuls de galàxies
Gran Mur
Astronomia
Nom donat al conjunt de milers de galàxies amb una amplada de 500 milions d’anys llum o més que constitueix la major estructura coneguda de l’Univers.
La seva massa és equivalent a 20 000 bilions de vegades la del Sol i hom creu que s’ha format per l’atracció gravitatòria mútua de les galàxies al llarg del temps de vida de l’Univers
angle al zenit

Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZAangle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició
© fototeca.cat
Astronomia
Angle esfèric format en el zenit pel meridià celeste i el vertical de l’astre considerat.
És un dels angles del triangle de posició i igual a l'azimut astronòmic de l’astre És representant per la lletra Z
Atacama Large Millimeter Array

Les antenes de l’ALMA en una fotografia del desembre de 2012
ESO (CC BY 2.0)
Astronomia
Telescopi interferomètric de grans dimensions.
És format per un total de 66 antenes o radiotelescopis, dividides en un conjunt principal de 54 antenes, de 12 m de diàmetre, més un altre petit conjunt més compacte, format per 12 antenes de 7 m, i connectades mitjançant fibra òptica per a operar com un únic instrument fent servir la tècnica de la interferometria Les antenes poden adoptar diferents orientacions, amb línies de bases entre els 150 m i els 16 km, depenent del tipus d’observació que s’hi vulgui realitzar L’instrument és sensible a longituds d’ona entre 350 μm i 10 mm, i té una resolució espacial de 10 milisegons d’arc L’…
Alan Bartlett Shepard
Astronomia
Astronauta nord-americà.
Format a la USNavy i oficial de l’exèrcit de l’aire, el 1959 fou seleccionat per la NASA, i el 1961 pilotà el primer vol suborbital Mercury-Redstone III El 1971 fou comandant de l' Apollo XIV , que romangué 33 hores a la lluna
Henri Lee Giclas
Astronomia
Astronòm nord-americà.
Treballà a l’observatori Lowell Flagstaff, EUA, on descobrí un gran nombre de cometes i asteroides mitjançant el comparador de parpelleig Elaborà, en collaboració amb R Burnham i N Thomas, el catàleg d’estels que porta el seu nom, format per prop de 12000 estels amb un elevat moviment propi
asteroide de tipus M
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Asteroide d’alt albedo metàl·lic o metal·lorocós.
Els asteroides de tipus M són el tercer tipus més comú d’asteroides coneguts després dels asteroides de tipus C i els asteroides de tipus S Compostos majoritàriament, però no tots, de ferro i níquel, s’han format presumiblement en la desintegració d’un asteroide diferenciat que deixa exposat el nucli de l’objecte
disc protoplanetari
Astronomia
Disc d’acreció format al voltant d’un protoestel que dóna lloc a la formació de planetes.
A causa de la baixa temperatura, els discs protoplanetaris només són observables en longituds d’ona corresponents a l’infraroig Hom n'ha observat al voltant de diversos estels, com ara beta Pictoris, Vega o Fomalhaut
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina