Resultats de la cerca

Nasqué al començament del segle XII Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī ‘príncep’ L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica , traduïda al llatí per Plató de Tívoli 1145 versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931 És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres , d’ El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental Com a filòsof, marcadament…

Hom ha especulat sobre un possible origen judeoconversEs graduà en arts a València, on estudià vers 1530-40 Professor d’hebreu a la Universitat d’Ancona, tornà a València, on fou professor particular de matemàtiques i catedràtic d’hebreu 1563 i de matemàtiques 1567 de la Universitat El 1579 passà a Salamanca com a catedràtic de les mateixes matèries Observà l’anomenat cometa del 1572 , actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe, sobre el qual publicà Libro del Nuevo Cometa el 1573, des d’on atacà la tradicional creença en la immutabilitat dels astres, en…

Deixeble d’ibn Ṭufayl, la fama li prové de l’oposició al sistema ptolemaic, exposada en el seu llibre d’astronomia Kitāb al-hai'a , traduït a l’hebreu per Mošé ibn Tibbon 1259, i al llatí per Qalonymos ben David 1529

Conegut també per al-Fargani i pel nom d' Alfraganus, la seva obra Llibre dels estels i dels moviments del cel assolí una gran difusió Fou traduïda a l’hebreu per Jacob Anatoli i al llatí per Joan de Sevilla i Gherardo da Cremona primera edició, impresa a Ferrara el 1493 És autor, també, de dos tractats sobre l’astrolabi al-Kāmil fī-l-asṭurlāb i Fī san'at al-asṭurlāb Calculà les distàncies entre els planetes, que foren vàlides fins a Copèrnic