Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
horitzó astronòmic
Horitzó astrònomic
© Fototeca.cat
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste, perpendicular a la vertical del lloc.
Divideix l’esfera en dos hemisferis, el visible i l’invisible, i és el pla fonamental del sistema de coordenades horitzontals
horitzó
Astronomia
Transports
Circumferència menor de l’esfera terrestre que, continguda en un pla perpendicular a la vertical, limita el casquet esfèric visible per a un observador situat a una certa altura, especialment quan el casquet pertany a la mar.
horitzó visible
Astronomia
Transports
Superfície cònica formada per les rectes que, partint de l’ull de l’observador situat a una certa altura, són tangents a la superfície de l’esfera terrestre.
Els punts de tangència són els últims punts visibles i llur lloc geomètric és el que els pescadors anomenen ratlla del cel L’angle que forma l’horitzó visible amb l’horitzó sensible és anomenat depressió de l’horitzó
horitzó sensible
Astronomia
Cercle menor de l’esfera celeste, perpendicular a la vertical i tangent a la superfície de l’esfera terrestre en el peu de la vertical de l’observador.
És parallel a l’horitzó astronòmic
depressió de l’horitzó
Astronomia
Transports
Angle determinat del pla ideal de la superfície de la mar i la tangent a aquesta superfície traçada des d’un punt d’observació quan aquest punt és en una posició elevada.
nonagenari
Astronomia
Punt de l’eclíptica situat a més altura sobre l’horitzó.
Hom el determina comptant 90° sobre l’eclíptica i a partir de la intersecció d’aquesta amb l’horitzó
línia meridiana
Astronomia
Geografia
Matemàtiques
Intersecció de l’horitzó d’un lloc amb el pla meridià del lloc.
Determina sobre l’horitzó els punts N i S
raig verd
Astronomia
Meteorologia
Esclat lluminós viu i instantani de color verd que hom observa alguna vegada en dies molt clars en el punt en què el disc solar és a punt de sortir (a l’alba) o de desaparèixer (a la posta) per l’horitzó de la mar.
La causa que origina el fenomen és la diferent desviació dispersió que els raigs corresponents a les distintes longituds d’ona que componen la llum solar experimenten en travessar l’atmosfera terrestre el raig verd és el primer a aparèixer a l’alba i el darrer a desaparèixer a la posta per l’horitzó de la mar