Resultats de la cerca

L’estel principal, α Draconis , de quarta magnitud, és un estel blanc que forma part d’un sistema binari L’estel γ Daconis , dit Etamín , té importància històrica per les observacions que Bradley efectuà sobre ell, les quals el conduïren a la descoberta del fenomen de l' aberració de la llum

Estudià a la Universitat de Barcelona fou professor de física i química a l’institut de Castelló de la Plana, catedràtic de mecànica a la Universitat de Saragossa i de mecànica celeste a la de Madrid Publicà el 1913 Lecciones de termodinámica , fruit de la seva docència a Saragossa, i el 1921 Nociones fundamentales de mecánica relativista y proceso histórico del cálculo diferencial absoluto y su importancia actual El 1918 obtingué un premi de l’Institut d’Estudis Catalans per l’estudi Ellipsoide de Dirichlet

Les CME estan relacionades amb el trencament de les estructures magnètiques presents a la corona solar, si bé el seu mecanisme no és del tot conegut El material pot ésser ejectat a velocitats de fins a 2000 km/s La seva detecció i estudi, gràcies a observatoris espacials com el satèllit SOHO, són d’una gran importància, ja que en arribar a la Terra el material que forma la CME altera la magnetosfera terrestre, i pot arribar a afectar les telecomunicacions i a malmetre satèllits artificials meteorologia espacial Les ejeccions de massa coronal es produeixen durant tot el cicle…

Foren confeccionades, el 1272, per encàrrec i sota la supervisió d’Alfons X de Castella Calculades per al meridià i per al parallel de Toledo, són basades en la teoria de Ptolemeu tot aportant-hi millores, entre les quals cal destacar una divisió de l’any molt més exacta D’altra banda, però, atribuïen al moviment de precessió un període de 49000 anys en lloc dels 26000 que en realitat té Al segle XIV, les taules alfonsines foren adaptades als meridians i parallels de París i de Londres Llur importància fou gran a tot el món, fins i tot després de la publicació de les taules…

Doctorat en astrofísica el 1931, donà una gran importància als conceptes d’evolució, contradicció i canvi brusc El 1955 formulà la inestabilitat dels sistemes de galàxies, enunciant que es troben en estat d’expansió i que els seus components s’allunyen d’un centre comú rebutjà la teoria segons la qual els estels es formen a partir de nebuloses i anuncià l’existència d’una matèria preestellar que, en la fase final de la seva evolució, forma els estels i les nebuloses A partir de l’estudi sistemàtic dels grups estellars inestables trobà les associacions d’estels , nascudes, segons…

Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de 0,007 el dels núvols de 07 el de la neu…

És l’estel més brillant del firmament i té una magnitud visual de -1,6 Pertany a la seqüència principal i és de color blau Pertany al tipus espectral A0, i la seva temperatura superficial és d’11000K El radi de Sírius és 1,8 vegades el del Sol, i la seva massa és 2,4 vegades la massa solar La seva lluminositat intrínseca supera en 26 vegades la del Sol Al voltant de Sírius gira un estel nan blanc anomenat Sírius B , la magnitud visual del qual és d’11,3, i la seva temperatura superficial és de 7500K és el primer cas que hom conegué d’estel nan blanc La massa de Sírius B és quasi la mateixa…

Estudià a la Universitat de Manchester i en el Trinity College de Cambridge L’any 1906 fou nomenat director assistent del Royal Observatory de Greenwich, i l’any 1913 esdevingué professor d’astronomia i filosofia experimental de la Universitat de Cambridge L’any 1914 fou nomenat director de l’observatori de la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva mort De l’any 1921 al 1923 presidí la Royal Astronomical Society Entre els seus estudis més importants es destaquen unes investigacions teòriques sobre el moviment, l’estructura interna i l’evolució dels estels Investigà també teòricament…

Hom pot distingir dues grans classes de catàlegs D’una banda, els catàlegs patrons , els quals ofereixen amb una gran precisió les dades relatives a un nombre reduït de cossos celestes D’altra banda, els catàlegs derivats , que presenten un gran nombre de cossos celestes però amb dades molt més incertes Els catàlegs d’estels són els primers en importància i en nombre hom hi dóna sempre la situació per mitjà de l’ascensió recta i de la declinació, la magnitud i, eventualment, alguna altra dada Els catàlegs de magnituds visuals foren els primers a ésser establerts, i des del d’…

Hi ha gairebé un centenar de composts químics i ions la presència dels quals ha estat detectada en el medi interestellar El 99% de la matèria interestellar es troba en forma de gas de baixa densitat, i la resta és pols interestellar El gas es compon d’amoníac, aigua, formaldehid, hidrogen, àcid cianhídric, metanol, etanol, sulfur d’hidrogen, diòxid de sofre, àcid fòrmic i d’altres La major part de les molècules tenen entre 2 i 6 àtoms, però se n'han trobat algunes d’11 i de 13 àtoms i hom no descarta que hi pugui haver molècules més grans La més gran detectada fins ara té com a fórmula HC 10…