Resultats de la cerca

Inaugurat el 2008, juntament amb el Centre d’Observació de l’Univers COU constitueix el Parc Astronòmic Montsec PAM, dirigit pel Consorci del Montsec, dependent de la Generalitat de Catalunya i de diverses organitzacions locals Situat a 1520 m d’altitud, en un emplaçament excepcionalment favorable per a l’observació per les condicions meteorològiques i la baixa contaminació lumínica, és el tercer observatori astronòmic professional de Catalunya, juntament amb l’Observatori Fabra 1904 i l’Observatori de l’Ebre 1905 Hi és emplaçat el  telescopi Joan Oró

Des del 1952 treballà als observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar El 1960 féu la primera identificació òptica d’un quàsar Féu també recerques en el camp de la cosmologia, camp en què determinà, juntament amb G Tammann, un nou valor de la constant de Hubble Als anys seixanta del s XX proposà, juntament amb OJ Eggen i D Lynden-Bell, un model de formació de la Galàxia a partir del collapse d’un núvol de gas protoplanetari, model conegut amb el nom d’ELS per les inicials dels seus autorsFou guardonat, entre d'altres, amb la National Medal of Science 1970, Bruce…

És a la seqüència principal i pertany al tipus espectral A 5 Juntament amb Vega i Deneb determina el triangle d’estiu

Descobrí, juntament amb Metó, el cicle lunar , base del calendari grec 430 aC, i determinà l’aparició de la constellació de les Plèiades

Demostrà que les nebuloses espirals eren objectes exteriors a la Galàxia i de forma, dimensions i estructura semblants a les d’ella El 1926 proposà una classificació de les galàxies, encara emprada actualment Juntament amb Milton L Humason, estudià les velocitats de les galàxies llei de Hubble

Juntament amb NArmstrong, formà part del primer equip que amb l' Apollo -11 trepitjà la superfície lunar Fill d’aviador, estudià a West Point, fou aviador de combat a Corea i astronauta des del 1963, que es doctorà pel MIT Participà prèviament en el darrer vol del programa Gemini

Es basa en la brillantor intrínseca de l’estel i comprèn, en ordre decreixent de lluminositat, les classes I supergegants brillants, II gegants brillants, III gegants normals, IV subgegants, V estels de la seqüència principal, VI subnanes i VII nanes blanques Forma, juntament amb la classificació per tipus espectral, l’anomenada classificació de Morgan-Keenan

L’IAA fou creat el 1975 Les seves activitats se centren en la recerca astrofísica i el desenvolupament d’instrumentació per a telescopis i missions espacials S’encarrega de les operacions de l’Observatorio de Sierra Nevada i, juntament amb el Max Planck Institut für Astronomie de Heidelberg Alemanya, de l’Observarorio de Calar Alto

Té 150 estels visibles a ull nu, un dels quals és de primera magnitud, un de segona i quatre de tercera És molt extensa i de fàcil identificació pel pentàgon que determinen els estels α, β i φ de la constellació, juntament amb l’astre β del Taure L’estel principal és la Cabra

Treballant a l’observatori del mont Wilson mesurà el camp magnètic de l’estel 78 de Virgo 1909, fet que proporcionà una de les primeres relacions entre les teories electromagnètiques i de la relativitat Juntament amb HW Babcock 1912 construí el primer magnetòmetre solar, basat en el desdoblament de les línies de l’espectre per efecte Zeeman