Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ombra
Astronomia
Física
Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.
En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi
els Peixos
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les d’Andròmeda, el Triangle, Àries, la Balena, Aquari i el Pegàs.
Conté 129 estels visibles a ull nu, els més brillants dels quals són de quarta magnitud L’astre principal, α Piscis , anomenat al-Riša pels àrabs, és un sistema doble situat a una distància de 130 anys llum, les components del qual tenen unes magnituds respectives de 4,33 i 5,23 i pertanyen al tipus espectral A2 Dins els límits de la constellació hi ha el primer punt d'Àries
el Triangle
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les d’Andròmeda, Perseu, Àries i els Peixos.
És anomenada també el Triangle Boreal , i conté tan sols 25 estels visibles a ull nu L’estel més brillant, α Trianguli , anomenat també Metallah , és de magnitud 3,58 és un estel nan que pertany al tipus espectral F2 i és situat a una distància de 64 anys llum Dins els límits d’aquesta constellació hi ha una galàxia espiral, M33 o bé NGC 598, anomenada la galàxia del Triangle , que pertany al sistema local i és la segona en magnitud aparent entre totes les galàxies conegudes
el Forn
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les d’Eridà i de l’Escultor.
Aquesta constellació és en una regió del firmament pobra d’estels brillants L’estel principal, α Fornacis , té una magnitud aparent de 3,95 i és a una distància de 45 anys llum és un estel nan vermell de tipus espectral F5 Un altre astre important, β Fornacis , és un estel groc de tipus espectral G6 És a una distància de 148 anys llum i la seva magnitud aparent és de 4,5 Dintre els límits de la constellació hi ha una galàxia del Grup Local, coneguda amb el nom de sistema de Fornax
Jan Hendrick Oort
Astronomia
Astrònom holandès.
El 1924 entrà a l’observatori astronòmic de Leiden i el 1935 n'esdevingué director fins el 1970 President de la Unió Astronòmica Internacional 1958-61, es dedicà als estudis de la Galàxia, de la qual descobrí i determinà la rotació diferencial 1927, com també les característiques particulars de la seva estructura espiral 1952 El 1950 proposà la teoria més acceptada actualment sobre l’origen dels cometes, que consisteix en l’existència de l’anomenat núvol d’Oort , situat aproximadament 1 any llum del Sol en els límits de la seva influència gravitacional al qual són lligats molt…
Vera Rubin
Astronomia
Astrònoma nord-americana, de nom de soltera Vera Cooper.
Després d’intentar sense èxit estudiar a Princeton, on fins el 1975 no foren admeses les dones, cursà un màster de física a la Universitat de Cornell 1951 i es doctorà a la Universitat de Georgetown 1954 amb una tesi sobre la distribució de les galàxies El 1964 s’incorporà a la Carnegie Institution of Washington, on desenvolupà la seva carrera A través d’observacions obtingudes amb l’espectrògraf, el 1974 constatà diferències en la velocitat de desplaçament de les estrelles als límits de les galàxies respecte als valors observats en les estrelles visibles Aquest descobriment posà…
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
atmosfera estel·lar
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes exteriors de l’estel, directament accessibles a l’observació.
Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual…
ullera
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…