Resultats de la cerca

Descobrí que dinou anys solars del calendari grec equivalien a dues-centes trenta-cinc llunacions, és a dir, que cada dinou anys la lluna tornava a passar per les mateixes fases els mateixos dies Aquest cicle, posteriorment anomenat cicle de Metó o cicle metònic , fou donat a conèixer l’any 433 aC amb motiu dels jocs olímpics tanmateix no fou emprat per a la confecció del calendari fins l’any 330 aC

El coneixement del valor de l’epacta permet de calcular quan tindran lloc els plenilunis de l’any Al calendari julià, hom pot passar de l’epacta d’un any a la del següent sumant a la primera onze unitats, i com que les fases de la Lluna es repeteixen a les mateixes dades cada dinou anys julians seguint el cicle de Metó cicle lunar, les epactes es repeteixen també cada dinou anys Així, l’epacta, al còmput julià, no podia prendre més que dinou valors distints, cadascun dels quals era associat sempre amb el mateix nombre auri Quan hom introduí la reforma gregoriana del calendari, calgué corregir…

Descobrí, juntament amb Metó, el cicle lunar , base del calendari grec 430 aC, i determinà l’aparició de la constellació de les Plèiades

Com que al primer any de la nostra era correspongué el 2 com a nombre auri, per tal d’obtenir el nombre auri de qualsevol any civil gregorià caldrà augmentar en una unitat el nombre de l’any i dividir-lo per 19 el quocient serà el nombre auri