Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
mil·lipúlsar
Astronomia
Púlsar que emet impulsos radioelèctrics en intervals de mil·lisegons.
glòbuls de Bok
Astronomia
Conjunt de núvols interestel·lars de gas i pols, de forma circular o oval i de diàmetre angular aparent d’uns pocs segons d’arc, que es destaquen contra un fons lluminós d’estels llunyans.
Aquestes estructures són condensacions de matèria interestellar d’elevada densitat en comparació amb la densitat mitjana dels núvols interestellars La seva presència es posa de manifest per l’enfosquiment que produeixen en els camps d’estels que es projecten al seu darrere Tots els casos coneguts se situen a una distància inferior a mil parsecs i els seus diàmetres reals varien entre mil i cent mil UA Algunes observacions semblen suggerir que els glòbuls de Bok són estructures que collapsen cap al centre collapse gravitatori, fet que alguns astrònoms…
Gaia

Gaia en el moment d’acoblar-se a la nau Sojuz (de la qual només es veu la cúpula de la part superior), dies abans d’enlairar-se (14 de desembre de 2013)
ESA
Astronomia
Satèl·lit astromètric europeu, aprovat per l’Agència Espacial Europea a l’octubre del 2000, i llançat a l’espai el 19 de desembre de 2013.
La missió principal de Gaia és l'elaboració d'un mapa tridimensional de gran precisió de més de mil milions d’estels de la Via Làctia i de les galàxies més properes La mesura de les posicions dels objectes de magnitud V=15 és d'una precisió de 10 microsegons d’arc, comparable a la mesura del diàmetre d’un cabell humà des d'una distància de 1000 km Successor de l' Hipparcos , Gaia és proveït de dos potents telescopis que alimenten un sensor òptic d'uns mil milions de píxels, al seu torn connectat a diversos instruments L'observació de cada objecte és realitza unes 100 vegades amb diversos…
Kepler-452b

Representació artística del Kepler-452b
© NASA/Ames/JPL-Caltech
Astronomia
Exoplaneta descobert al juliol del 2015 per la sonda Kepler.
Situat a uns 1400 anys llum de la Terra, orbita una estrella del mateix tipus que el Sol, la massa i la lluminositat de la qual són força similars, bé que és 1,5 mil milions d’anys més antiga L’òrbita completa del Kepler-452b al voltant de la seva estrella és de 385 dies Per la zona d’habitabilitat que ocupa, la geologia —que amb molta probabilitat és rocosa — i les característiques de l’estrella que orbita, és considerat el planeta més similar a la Terra dels que hom ha descobert
Observatori Europeu Austral
Astronomia
Organització europea de recerca i observació astronòmica, fundada el 1962.
Té com a objectiu és proporcionar dades sobre la composició, l’origen i l’evolució de l’Univers Des del 1975 la seu és a Garching Munic, Alemanya En foren els membres fundadors Bèlgica, França, Alemanya, els Països Baixos i Suècia Posteriorment s’hi afegiren Dinamarca 1967, Suïssa 1982, Itàlia 1982, Portugal 2001, la Gran Bretanya 2002, Finlàndia 2004, Espanya 2007, la República Txeca 2007 i Àustria 2009 El 1963 se signà un conveni amb el govern de Xile per a emplaçar-hi els tres centres d’observació al desert d’Atacama la Silla, Paranal i Chajnantor El 1969 s’inaugurà l’observatori de la…
New Horizons

La sonda New Horizons
© NASA
Astronomia
Missió de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) destinada a l’exploració de Plutó i els seus satèl·lits.
La missió New Horizons fou engegada per la NASA després de la cancellació de la Pluto Express , projecte que també tenia per objectiu el planeta nan La New Horizons fou llançada des de Cap Canaveral Florida, EUA el 19 de gener de 2006 a bord d’un coet Atlas V i arribà a Plutó el juliol del 2015, aproximant-se a tan sols 12500 km Es tracta de la primera sonda espacial en visitar aquest planeta nan, del qual recopilà imatges, com també dels seus satèllits Caront, Styx, Cèrber, Nix, i Hidra, i efectuà estudis de la seva morfologia i geologia Després de deixar enrere Plutó, la sonda es dirigí cap…
astrosismologia
Astronomia
Branca de l’astronomia que estudia l’espectre dels modes propis d’oscil·lació de tots els grups d’estels on és possible d’identificar, si més no, tres modes diferents d’oscil·lació.
Semblantment al que fa l'heliosismologia amb el Sol, l’astrosismologia obté informació dels interiors estellars estudiant les oscillacions globals observables a l’atmosfera dels estels Les dades al nostre abast per a descriure l’estat d’un estel qualsevol són, en el millor dels casos, la lluminositat si la distància a l’estel és coneguda, la massa si l’estel forma part d’un sistema binari i el radi determinable, en molt pocs casos, per mesures interferomètriques Una vegada elaborat el model teòric de l’estel, els valors prevists pel model són només contrastables amb els observats a la…
estel gegant
Astronomia
Estel situat a la part superior dreta del diagrama de Hertzsprung-Russell; té unes dimensions d’un centenar de vegades les del Sol i una temperatura superficial entre els 4.000 K i els 6.000 K.
Els espectres van des del tipus G5 fins al M1, i el seu color és groc o vermell A causa de les seves dimensions elevades, la seva brillantor intrínseca és de cent a mil vegades més gran que la dels estels de la seqüència principal que pertanyen al mateix tipus espectral La seva densitat, al contrari, és molt petita, puix que la massa és la mateixa que la dels estels corresponents de la seqüència principal Aquests estels són en un estat de la seva evolució més avançat que el dels astres de la seqüència principal La transformació d’un astre en un gegant vermell s’esdevé quan el 10…
big-bang
Astronomia
Model cosmològic segons el qual l’Univers ha evolucionat a partir d’unes condicions inicials extremes (‘‘instant zero’’, o big-bang pròpiament dit).
Es caracteritzen per una gran densitat i temperatura i unes dimensions molt petites, que fan possible de parlar de l' edat de l’Univers , estimada avui entre els quinze i els vint mil milions d’anys El terme que podria ser traduït per ‘gran bum’ porta a confusió per tal com fa pensar en l' explosió d’un nucli dens primordial i en la consegüent expulsió dels fragments resultants, quan, en realitat, el model del big-bang no és més que la darrera conseqüència d’invertir mentalment l’expansió de l’Univers que ha estat observada experimentalment En els models actuals, hom admet que l’…
Tycho Brahe

El sistema solar segons Tycho Brahe
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom danès.
Havent començat a estudiar dret, s’interessà per l’astronomia i, abans de l’aplicació de la ullera a l’observació astronòmica, efectuà un nombre ingent d’observacions amb aparells dissenyats per ell mateix i amb els quals obtingué dades molt exactes sobre el moviment dels astres, tant planetes com cometes Descobrí alguns errors en les taules astronòmiques de l’època, deguts especialment a la refracció atmosfèrica, la qual estudià El 1572 féu importants observacions d’una supernova Protegit per Frederic II de Dinamarca, li fou atorgada la concessió de l’illa de Hven, on, des del 1576, construí…