Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
astronomia

El sistema solar segons la hipòtesi ptolemaica (detall d’un planisferi celest, 1700)
© Fototeca.cat
Astronomia
Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l’estructura i l’evolució, individual o col·lectiva, de tots els cossos celestes.
Branques de l’astronomia Són branques seves interrelacionades l’ astrometria , que determina les posicions dels astres la qual cosa permeté la confecció del calendari , la mesura del temps i la navegació astronòmica la mecànica celeste , que descriu i calcula els moviments dels astres, fonamentalment objectes del sistema solar planetes, satèllits, asteroides, cometes, i també els ginys llançats per l’home, satèllits, astronaus i sondes, alhora que confecciona taules astronòmiques , almanac nàutic o efemèrides i l’ astrofísica , successora de l’ astronomia descriptiva , que aplica els mètodes…
energia fosca
Astronomia
Hipotètica forma d’energia que exerceix una pressió negativa amb un efecte resultant assimilable al d’una força gravitatòria repulsiva.
La hipòtesi de l’energia fosca sorgeix de la necessitat d’explicar l’acceleració observada en l’expansió de l’Univers La seva natura és objecte de debat
Vesto Melvin Slipher
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Estudià la natura dels planetes i de les nebuloses, mitjançant mètodes espectroscòpics L’any 1914 descobrí, independentment de Max Wolf, la rotació de les nebuloses Les seves recerques han donat lloc a la teoria de l’expansió de l’Univers
jovià | joviana
Astronomia
Dit dels quatre planetes gegants, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, de característiques comunes, per oposició als planetes menors, dits terrestres o tel·lúrics (del tipus de la Terra).
Els planetes jovians són de natura gasosa, de dimensions molt més grans que la Terra i amb masses molt superiors, però amb densitats molt minses Presenten una rotació axial ràpida amb períodes que van de 9 h 50 min a 10 h 50 min Tots ells són a una distància de més de 5 unitats astronòmiques del Sol
Fred Whipple
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Es doctorà en astronomia a Berkeley 1931 A Harvard fou director de l’observatori Smithsonià 1955-73 i professor d’astronomia 1950-77 El 1950 avançà una teoria sobre la natura del nucli dels cometes, anomenada model de la bola de neu bruta cometa , confirmada el 1986 per observacions en el cometa Halley Descobrí diversos cometes
sideròlit
Astronomia
Meteorit compost per ferro i silicats en proporcions molt semblants.
Els sideròlits són coneguts també com a litosiderits Hom els classifica d’acord amb les proporcions existents de ferro i silicats, i també tenint en compte la natura d’aquests darrers, que solen ésser principalment piroxens i olivina N'hi ha de dos tipus els mesosiderits , en què la fase silicatada és constituïda principalment per feldespats i piroxens, i les pallasites , en què l’olivina és el component principal
William Parsons
Astronomia
Astrònom irlandès, conegut també com a comte de Rosse
.
Canceller de la Universitat de Dublín l’any 1862, construí a Birr Castle un telescopi reflector 1845, que tenia un diàmetre d’1,83 m durant molts anys fou el més gran del món El mateix 1845 descobrí, gràcies a aquest telescopi, el fet que certes nebuloses presentaven una estructura espiral, bé que no reconegué llur natura extragalàctica La primera que observà fou la catalogada com a M51, que és una galàxia espiral de la constellació dels Llebrers
galàxia de Seyfert
Astronomia
Cadascuna de les galàxies espirals que es caracteritzen pel fet de tenir un nucli de color blau, de molt petites dimensions i extremament lluminós.
La primera galàxia d’aquest tipus fou descoberta el 1944 per Carl Seyfert, el qual el mateix any n'identificà 11 més A les regions centrals hi ha núvols de gas molt calents, que s’expandeixen ràpidament La lluminositat d’aquestes galàxies és normal a la regió visible, però és molt elevada a la zona infraroja Algunes galàxies de Seyfert són també potents fonts d’ones radioelèctriques Hom accepta generalment que els fenòmens responsables de les característiques distintives d’aquestes galàxies consisteixen en explosions a molt gran escala, però en desconeix…
cometa

Estructura d’un cometa
© Fototeca.cat
Astronomia
Cos celeste del sistema solar, de petites dimensions i forma irregular, que, generalment, descriu una òrbita d’una gran excentricitat.
Per aquest motiu només és visible des de la Terra durant la petita part de la seva òrbita en què s’apropa al Sol periheli tot desenvolupant la cua lluminosa que els caracteritza Estructura i estudi dels cometes La imaginació popular considerà que les aparicions dels cometes, inesperades i inexplicables, eren signes enviats pels déus per anunciar catàstrofes futures, i no fou fins als grecs que hom intentà de donar una explicació racional del fenomen Aristòtil suposà que els cometes eren simples meteors atmosfèrics i no admeté la idea d’Apolloni de Mindes, que defensava l’opinió que els…
INTEGRAL
Astronomia
Observatori espacial de l’Agència Espacial Europea (ESA) dissenyat per a realitzar observacions simultànies en longituds d’ona corresponents als raigs γ, raigs X i radiació visible.
El seu principal objectiu és la detecció de GRB, els quals només poden ésser detectats des de l’espai Fou llançat el 17 d’octubre de 2002 des de la base de Baikonur, al Kazakhstan La missió ha proporcionat el primer mapa de la Galàxia a una energia de 511 KeV, corresponent a l’anihilació electró-positró També ha elaborat un catàleg de fonts gamma amb prop de 500 entrades i les seves dades han ajudat a comprendre la natura de les explosions de raigs gamma, els forats negres supermassius o els púlsars anòmals de raigs X Es preveu que la missió es perllongui fins al final del 2014