Resultats de la cerca

És molt corrosiva, la qual cosa fa que el seu ús hagi estat restringit a armes d’ànima curta, com obusos o morters, en els quals interessa una gran velocitat inicial També és emprada, amb petites quantitats variables d’additius, com a propergol sòlid per a alguns coets de petites dimensions Fou descoberta per Nobel el 1888

Treballà al Cavendish Laboratory de Cambridge i fou professor de física i radioastronomia a la Universitat de Cambridge Membre de la Royal Society i del Trinity College, el 1974 rebé, amb A Hewish , el premi Nobel de física per la seva teoria de síntesi d’obertura, consistent en l’acoblament d’un seguit de petits radiotelescopis per tal d’assolir una resolució igual a la d’un radiotelescopi gegant que tingués una superfície igual a l’ocupada pel conjunt dels radiotelescopis petits

 L’acceleració de l’expansió de l’Univers fou descoberta a final de la dècada dels noranta, gràcies a l’observació de supernoves tipus Ia molt llunyanes Hi ha diverses teories que intenten explicar el mecanisme pel qual l’Univers s’accelera, i la de l’energia fosca és la més acceptada avui en dia Aquesta energia actuaria com una força repulsiva entre els cossos que formen l’Univers Els descobridors de l’acceleració de l’Univers Saul Perlmutter, Brian P Schmidt i Adam G Riess foren reconeguts amb el premi Nobel de Física l’any 2011

Graduat en física per la Universitat de Ginebra 1966 i doctorat per l’Observatori de Ginebra 1971, que depèn d’aquesta universitat i on ha desenvolupat la recerca científica director del 1988 al 2004 Juntament amb Didier Queloz , el 1995 descobrí el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b, emprant el mètode de la velocitat radial També ha format parts dels equips d’investigació dels planetes extrasolars Gliese 581c i Gliese 581e, i ha estudiat la dinàmica de cúmuls globulars, els sistemes binaris, la cinemàtica i l’estructura galàctica Ha participat en més de 300 publicacions, i ha…

Educat a Madràs i a Cambridge 1933-37, on fou alumne de Dirac, el 1937 anà a la Universitat de Chicago, d’on fou professor d’astrofísica teòrica El 1953 es naturalitzà nord-americà Estudià els estels nans blancs, dels quals n'explicà l’evolució, i en determinà la massa màxima límit de Chandrasekhar Determinà la massa màxima del nucli d’heli d’un estel límit de Chandrasekhar-Schönberg i estudià també la transferència d’energia per radiació i convecció a les atmosferes estellars, i la polarització de la llum emesa per determinats estels El 1983 rebé el premi Nobel de física És…

Es graduà el 1970 al Massachusetts Institute of Technology i aquest mateix any anà a treballar al Lawrence Berkeley National Laboratory en el projecte dedicat a elucidar l’origen de l’Univers i a confirmar la teoria del big-bang , que passà a dirigir el 1971 Amb la informació subministrada pel satèllit de la NASA Cosmic Background Explorer COBE, posat en òrbita el 1989, analitzà les fluctuacions en les radiació de fons de les microones còsmiques cosmic microwave background radiation CMBR, les quals datà en 380000 anys després del big-bang , moment en què la radiació i la matèria se…

Es graduà el 1968 al Swarthmore College, i el 1974 es doctorà a la Universitat de Berkeley Aquest mateix any dirigí el projecte de la sonda espacial Cosmic Background Explorer COBE de la NASA, i dos anys després passà a dirigir el projecte per a la construcció de l’espectròmetre FIRAS Far Infrared Absolute Spectrophotometer, el qual, incorporat al COBE, fou posat en òrbita el 1989 L’anàlisi posterior de la informació subministrada pel satèllit relativa a la radiació de fons de les microones còsmiques, efectuada per l’equip de Mather, confirmà la teoria del big-bang i proporcionà informació de…

Estudià als EUA i obtingué el grau de doctor en ciències físiques per la Universitat de Colúmbia l’any 1962 Treballà als laboratoris de la Bell Telephone de Nova Jersey, on fou membre de l’equip tècnic del laboratori, i del 1972 al 1974 fou cap del departament d’investigacions en radiotècnica, i l’any 1974 fou nomenat cap d’investigacions en radioastronomia Entre els seus treballs més importants cal destacar el descobriment, en collaboració amb Robert W Wilson , de la denominada radiació cosmològica universal , de la qual establiren molt acuradament totes les seves característiques una vegada…

Es graduà en física el 1990 per la Universitat de Ginebra, on es doctorà el 1995 sota la direcció de Michel Mayor , del qual esdevingué un estret collaborador a l’Observatori de Ginebra Professor a la Universitat de Ginebra, des del 2013 és professor a la Universitat de Cambridge Emprant el mètode de la velocitat radial, el 1995 descobrí, juntament amb Mayor, el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b A aquesta descoberta seguiren els anys següents la de milers d’altres planetes extrasolars per altres mètodes En particular, destaca el del trànsit planetari , del qual Quelioz en…

És composta per ones la longitud d’ona de les quals va d’unes dècimes de millímetre fins a uns 75 cm, i presenta el pic d’intensitat en la longitud d’ona d’1 mm Hom considera actualment que aquesta radiació és l’emissió residual del big-bang que segons el model cosmològic estàndard donà lloc a l’actual Univers cosmologia Fou descoberta inesperadament per AA Penzias i RW Wilson el 1964 quan aquests cercaven, amb una antena molt sensible especialment dissenyada al Bell Telephone Laboratory, la causa dels paràsits soroll que interferien les radioemissions terrestres Posteriorment, R Dicke i els…