Resultats de la cerca

L’any 1826 Olbers demostrà que aquesta hipòtesi implica que tot el firmament és sempre illuminat, la qual cosa és en contradicció amb l’experiència quotidiana de la foscor del cel nocturn Tan bon punt Olbers presentà la paradoxa, hom intentà de cercar-hi alguna explicació per tal de poder mantenir la idea d’un univers infinit Actualment hom accepta que el fenomen del desplaçament cap al vermell de les ratlles dels espectres de totes les galàxies permetria d’explicar la fosca del cel nocturn, encara que l’Univers fos infinit i contingués infinites galàxies cosmologia

Només és observable en els astres circumpolars, en els quals serà l’altura positiva mínima En els astres amb arc nocturn serà l’altura negativa màxima en valor absolut En prendre l’altura meridiana de pas inferior hom simplifica extraordinàriament el càlcul de la latitud

Són notables els seus estudis sobre la brillantor del cel nocturn, basats en un gran nombre de mesures fotomètriques, espectroscòpiques i polarimètriques, i sobre la matèria interestellar a la regió central de la Via Làctia Són obres seves Nébuleuses Galactiques et Matière Interstellaire 1954 i Introduction à l’Astrophysique 1961

A causa de les immenses distàncies que separen la Terra de les galàxies, és gairebé impossible de distingir-hi cap estel individual Charles Messier, per tal d’evitar confusions a l’hora d’identificar cometes, confeccionà un catàleg que inclou nebuloses, cúmuls d’estels i galàxies exteriors Encara actualment tots els objectes catalogats per Messier són indicats amb la lletra M seguida del número d’ordre que els correspon al catàleg El primer observador que detectà l’estructura espiral d’una galàxia fou WP Rosse, l’any 1845 La prova experimental que les galàxies eren objectes exteriors a la Via…