Resultats de la cerca

Els principals objectius són proporcionar imatges d’alta resolució de la superfície del planeta i analitzar-ne la composició del sòl i de l’atmosfera Fou llançada a l’espai el 2 de juny de 2003 i arribà a Mart al desembre d’aquest mateix any La sonda orbitarà el planeta durant un mínim d’un any marcià 687 dies terrestres La Mars Express portava, a més, una petita sonda, anomenada Beagle 2, que havia d’aterrar a Mart Poc després de separar-se de la sonda principal es perdé el contacte amb la Beagle 2 Hom suposa que la petita sonda no pogué activar els sistemes de frenada i s’…

La sonda fou llançada a l’espai el 27 de setembre de 2003 amb un coet Ariane-5 Després de 332 òrbites al voltant de la Terra, l’SMART-1 entrà en òrbita lunar quasi polar el 15 de novembre de 2004 Un dels seus objectius científics és la cerca de gel a l’interior dels cràters del pol sud de la Lluna, on, a causa de la inclinació de l’eix de rotació lunar, la llum del Sol mai no arribaria de forma directa i el gel hi podria haver quedat atrapat A més, la missió ha provat amb èxit un nou sistema de propulsió anomenat Solar Electric Propulsion , que s’emprarà en futures missions…

La missió té com a objectiu observar objectes celestes emissors d’ones ràdio aplicant interferometria de llarga base entre antenes de terra i l’antena en òrbita Com que HALCA és situat en una òrbita ellíptica, amb un apogeu de 21 000 km i un perigeu de 540 km, les línies de base que es poden obtenir d’aquesta manera són tres vegades més llargues que les abastables amb observacions basades únicament en antenes situades a la terra D’aquesta manera es poden obtenir mapes ràdio amb resolucions molt altes —per exemple, a 5 GHz la resolució pot superar el millisegon d’arc, aproximadament 100…

És format per un total de 66 antenes o radiotelescopis, dividides en un conjunt principal de 54 antenes, de 12 m de diàmetre, més un altre petit conjunt més compacte, format per 12 antenes de 7 m, i connectades mitjançant fibra òptica per a operar com un únic instrument fent servir la tècnica de la interferometria Les antenes poden adoptar diferents orientacions, amb línies de bases entre els 150 m i els 16 km, depenent del tipus d’observació que s’hi vulgui realitzar L’instrument és sensible a longituds d’ona entre 350 μm i 10 mm, i té una resolució espacial de 10 milisegons d’arc L’ALMA és…

Rep també el nom de cosmografia Fins a arribar a la invenció del telescopi, la descripció del cosmos, en sentit estricte, hagué de limitar-se, ultra a les constellacions, a les fases de la Lluna i de Venus i als eclipsis del Sol A partir de Galileu, l’estudi dels objectes resolubles avança amb rapidesa sistema solar, estels dobles, cúmuls El mateix Galileu observà per primera vegada les taques del Sol i les muntanyes de la Lluna a partir del segle següent la descripció de la Lluna es convertí en una branca particular la selenografia En el sistema solar, a part els progressos en l’estudi dels…

Els quatre primers anys d’observació COROT ha descobert prop de 25 nous planetes extrasolars i la llista de planetes candidats encara per confirmar ascendeix a més de 400 En el camp de l’astrosismologia, COROT ha mesurat oscillacions i granulació similars a les que es donen al Sol en estrelles més calentes

La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…

En el cas del sistema solar, el nombre de satèllits difereix molt d’un planeta a un altre Així, entre els planetes de tipus terrestre, Mercuri i Venus no tenen cap satèllit la Terra és acompanyada per la Lluna, i Mart per Fobos i Deimos, dos petits cossos que podrien ser asteroides capturats per la gravetat marciana En canvi, en el cas dels gegants gasosos, el nombre de satèllits és molt més elevat Júpiter té 79 cossos orbitant al seu voltant, Saturn en té 62, Urà  27 i Neptú 14 dades del setembre del 2019 No només els planetes principals del sistema solar tenen satèllits Hom estima que entre…

Fi de la missió Rosetta El 30 de setembre, la sonda Rosetta va acabar definitivament la seva missió amb el descens controlat sobre la superfície del cometa Churyomov-Gerasimenko La sonda ha estat orbitant el cometa més de dos anys, acompanyant-lo en el seu pas pel periheli, el punt de màxim apropament al Sol, i al llarg d’aquest temps ha obtingut moltes dades El cometa Churyomov-Gerasimenko ha mostrat una estructura i geologia més complexa del que s’esperava La seva composició, rica en monòxid de carboni, oxigen, nitrogen i argó, suggereix que el cometa es va formar en una regió de la…

El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…