Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
zenit
Astronomia
Punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la vertical astronòmica del lloc geogràfic d’aquest observador (horitzó astronòmic).
En el sistema de coordenades horitzontals, el zenit és el punt de màxima altura possible 90° El punt diametralment oposat al zenit rep el nom de nadir Hom defineix també un zenit geodèsic com el punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la recta que és normal a la superfície de l’ellipsoide terrestre, en el punt geogràfic on es troba l’observador
anticircumpolar
Astronomia
Dit de l’astre que, situat al casquet esfèric de l’esfera celeste invisible per a un observador donat, no és mai visible a aquest observador.
Cal, per a això, que la declinació de l’astre i la latitud de l’observador siguin de diferent signe i que, en qualsevol moment, la suma en valor absolut d’ambdós valors sigui més gran de 90°
equació personal
Astronomia
Correcció que cal fer a les observacions o mesures de precisió efectuades per un observador i que són distintes per a distints observadors.
L’equació personal intervenia particularment en les observacions destinades a determinar el trànsit d’un estel pel meridià, però actualment hi ha aparells per a eliminar la intervenció de l’observador en aquestes mesures
desplaçament cap al vermell
Desplaçament cap al vermell d’una galàxia; la radiació emesa per la galàxia és rebuda per l’observador amb una freqüència igual, més gran o més petita segons si la galàxia resta immòbil o en moviment, apropant-se o allunyant-se de l’observador, fet que es tradueix en un desplaçament de la ratlla espectral tal com mostra el dibuix.
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament…
azimut astronòmic
Astronomia
Arc d’horitzó que va des del punt cardinal nord per a l’observador situat a l’hemisferi sud, fins a la vertical de l’astre.
És comptat de 0° a 180°, i rep el nom d' oriental , si l’astre és situat a l’est del meridià de l’observador, o el d' occidental , si és situat a l’oest d’aquell meridià
diàmetre aparent d’un astre
Astronomia
Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del diàmetre d’un astre, la superfície del qual es presenta sota l’aspecte discoidal.
Coneguts aquest angle i la distància de l’observador a l’astre, hom pot calcular la corda corresponent, magnitud que hom agafa generalment com a valor del diàmetre real de l’astre
esfera celeste
L’esfera celeste representada des del lloc on és situat l’observador
© Fototeca.cat
Astronomia
Esfera imaginària, concèntrica amb el globus terraqüi, a la superfície de la qual hom representa els astres i llurs moviments, i també els diferents cercles astronòmics (equador, eclíptica, etc).
eclipsi
Els diferents tipus d’eclipsi solar i lunar
© Fototeca.cat
Astronomia
Obscuriment total o parcial de la llum que un observador rep d’un astre, que s’esdevé quan un segon astre s’interposa entre l’astre en qüestió i l’observador o quan l’astre entra dins l’ombra o la penombra d’un altre.
Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…
altura del pol
Astronomia
Angle comprès entre l’horitzó de l’observador i el pol; equival a la latitud geogràfica de l’observador.