Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
taca solar

Taca solar localitzada a la regió activa AR 12192 (octubre 2014)
© NASA
Astronomia
Cadascuna de les regions fosques de contorns irregulars que hom observa a la fotosfera solar.
Les taques són regions la temperatura de les quals és uns 1500 K més baixa que la de les regions veïnes per tant, no són fosques, sinó que apareixen fosques per contrast Una taca solar presenta normalment dues zones una d’interior, que és més fosca i rep el nom d' ombra , i una altra d’exterior, més clara, que l’envolta, anomenada penombra El diàmetre mitjà de les taques és de 50000 km, però ocasionalment hom pot observar taques de 130000 km de diàmetre Una taca comença normalment com un porus nom que hom dóna a una taca petita, i al cap de dues o tres setmanes el diàmetre creix fins a…
Christen Sørensen
Astronomia
Astrònom danès, conegut també com a Longomontanus.
Fou ajudant de Tycho Brahe La seva principal obra és Astronomia Danica 1622, que és un recull de les observacions de Tycho Brahe, que aquest no pogué publicar en vida Elaborà una teoria pròpia basada parcialment en el model d’aquest darrer i atacà durament la hipòtesi de les òrbites ellíptiques de Kepler També féu importants estudis sobre la Lluna i la rotació de la Terra sobre el seu eix
Umbriel
Astronomia
Segon satèl·lit d’Urà, descobert per W.Lassell el 24 d’octubre de 1851.
La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 267 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,004, i és situada gairebé en el mateix pla equatorial d’Urà El període de revolució sideral és de 4 d, 3 h, 27 min i 37 s, i el moviment té lloc en sentit retrògrad Umbriel té un diàmetre d’uns 700 km i una massa de 43 × 10 2 3 g Quan Urà és en oposició, hom observa Umbriel com un astre de magnitud 15,8
els Oriònids
Astronomia
Eixam de meteors amb radiant a la part nord de la constel·lació d’Orió.
Té lloc anualment des de principis d'octubre fins a principis de novembre, amb el pic d'activitat al voltant del 21 d'octubre, quan la Terra passa prop de l’òrbita del cometa Halley, els residus del qual són l’origen de l’eixam
Tritó
Astronomia
Primer satèl·lit de Neptú, descobert per W.Lassell el 10 d’octubre de 1846, tres setmanes després d’haver estat descobert Neptú.
La seva distància mitjana al centre de Neptú és de 354000 km, i la seva òrbita és pràcticament circular El període de rotació sideral de Tritó és de 5 dies, 21 hores, 2 minuts i 38 segons, i el seu moviment és retrògrad El seu diàmetre és de prop de 2704 km, i la seva massa és només un 29% de la massa de la Lluna Quan Neptú és en oposició, hom observa Tritó com un astre de magnitud 13,6
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers
Astronomia
Física
Astrònom i físic alemany.
El 1797 donà a conèixer un mètode per a determinar òrbites del tipus parabòlic aquest mètode, conegut amb el seu nom, ha estat molt útil per a determinar l’òrbita de molts cometes, atès que la majoria tenen trajectòries ellíptiques tan obertes que poden ésser assimilades a paràboles Redescobrí el primer asteroide, Ceres, basant-se en els càlculs de l’òrbita fets per Gauss a partir de les poques observacions efectuades per Piazzi El 1802 descobrí el segon asteroide, Pallas, i el 1807 el quart, Vesta Establí la hipòtesi que l’origen de tots els asteroides fou la destrucció, per causes…
Subrahmanyan Chandrasekhar
Astronomia
Astrofísic nord-americà d’origen indi.
Educat a Madràs i a Cambridge 1933-37, on fou alumne de Dirac, el 1937 anà a la Universitat de Chicago, d’on fou professor d’astrofísica teòrica El 1953 es naturalitzà nord-americà Estudià els estels nans blancs, dels quals n'explicà l’evolució, i en determinà la massa màxima límit de Chandrasekhar Determinà la massa màxima del nucli d’heli d’un estel límit de Chandrasekhar-Schönberg i estudià també la transferència d’energia per radiació i convecció a les atmosferes estellars, i la polarització de la llum emesa per determinats estels El 1983 rebé el premi Nobel de física És autor, entre…
Henry Norris Russell
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Estudià a Princeton i treballà d’astrònom ajudant a l’observatori de Cambridge Anglaterra Tornà als EUA el 1905, on fou professor i després director de l’observatori de Princeton i astrònom de l’observatori de Mount Wilson El 1913, estudiant els estels pròxims al Sol, descobrí una important relació entre les lluminositats i els tipus espectrals dels estels Per a representar gràficament aquesta relació, ideà un diagrama amb independència d’EHertzsprung, anomenat diagrama de Hertzsprung-Russell Estudià també els sistemes dobles eclipsants Juntament amb Vogt, enuncià un important teorema…
Karl Schwarzschild
Karl Schwarzschild
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià a Estrasburg i Munic L’any 1896 entrà com a assistent a l’observatori Kuffner Viena fou professor a Munic 1899-1901 i Göttingen 1901-09 i després director de l’observatori astrofísic de Potsdam Estudià els problemes de la fotometria estellar, tant visual com fotogràfica Suggerí la possibilitat que la geometria de l’espai no fos euclidiana i estudià el problema de l’orientació de la cua dels cometes El 1905 observà a Algèria un eclipsi total de Sol, i estudià el fenomen anomenat flash spectrum Publicà un treball sobre la transferència d’energia a la superfície solar S'interessà per l’…
Edmond Halley
Astronomia
Astrònom anglès.
Fou secretari de la Royal Society, professor a Oxford i director de l’observatori de Greenwich Collaborador de Newton, pronosticà per al 1758 la tornada a la proximitat terrestre del cometa que avui porta el seu nom cometa de Halley Feu treballs importants sobre la durada de la vida en determinades contrades angleses Estudià el magnetisme terrestre i els moviments de la Lluna i publicà el primer catàleg dels estels de l’hemisferi austral i unes Tabulae Astronomicae 1749, d’un gran valor al seu temps