Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
eixam meteorític
Astronomia
Agrupació de meteoroides que tenen òrbites al voltant del Sol molt properes i que, generalment, s’ha originat com a deixant de pols i gas d’un cometa periòdic.
Quan la Terra travessa un d’aquests eixams, s’esdevé un eixam de meteors o, en llenguatge popular, una pluja d’estels , originat en penetrar els meteoroides en l’atmosfera terrestre i ocasionar un augment sobtat de meteors meteor, meteorit
Fomalhaut
Astronomia
Estel α de la constel·lació del Peix Austral.
És un estel de la seqüència principal de tipus espectral A2 i d’una temperatura superficial de 9 000 K Té una magnitud aparent visual de 1,16 i és situat a una distància de 22,82 anys llum El satèllit d’infraroig IRAS hi detectà un embolcall de baixa temperatura ~50 K que hom interpreta que és originat per material sòlid que forma probablement un sistema protoplanetari
nit
Astronomia
Interval de temps que transcorre entre la fi del crepuscle vespertí i l’inici del crepuscle matutí.
La nit és vista, en la tradició mitològica i religiosa de molts pobles i de moltes cultures, sota un aspecte benèfic, del repòs, i alhora sota un aspecte malèfic, com a pròpia dels esperits malignes Sovint la nit és considerada com la mare del dia, i moltes cosmogonies posen la nit i la tenebra a l’origen de totes les coses El contrast, a més, entre nit i dia, entre tenebra i llum, ha originat diversos ritus i diverses tradicions folklòriques
aeròlit
Astronomia
Meteorit de caràcter petri, originat per la fragmentació d’un bòlid en penetrar a l’atmosfera.
Es distingeix dels siderits i dels sideròlits per la poca quantitat de ferro i de níquel que conté meteorit
eixam de meteors
Eixam de meteors dels Gemínids
Astronomia
Augment del nombre de meteors observats en el firmament, originat en travessar la Terra un eixam meteorític.
Popularment, un d’aquests fenòmens és anomenat pluja d’estels
vent solar
Astronomia
Flux de partícules carregades que surt del Sol cap a l’espai interplanetari.
El vent solar és constituït principalment per nuclis d’hidrogen protons i electrons lliures, i, en molta menor proporció, per nuclis d’altres elements més pesants El valor mitjà de la densitat del vent solar és de 2 a 10 ions/cm 3 , i la velocitat mitjana d’aquests ions, de 400 km/s Nogensmenys, d’una manera excepcional, han estat observats valors de la densitat alts, com ara 80 ions/cm 3 , o baixos, com ara 0,4 ions/cm 3 Hom ha detectat també velocitats que superen els 700 km/s Les energies de les partícules projectades pel Sol són màximes durant les erupcions solars, en què poden arribar a…
desplaçament cap al vermell
Desplaçament cap al vermell d’una galàxia; la radiació emesa per la galàxia és rebuda per l’observador amb una freqüència igual, més gran o més petita segons si la galàxia resta immòbil o en moviment, apropant-se o allunyant-se de l’observador, fet que es tradueix en un desplaçament de la ratlla espectral tal com mostra el dibuix.
© Fototeca.cat
Astronomia
Desplaçament cap a longituds d’ona més grans que experimenten les ratlles de l’espectre d’un objecte estel·lar.
Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…
meteor
Estel fugaç dels Perseids
Astronomia
Meteorologia
Fenomen lluminós que hom observa en el firmament i és originat quan un meteoroide entra en l’atmosfera terrestre; popularment, hom l’anomena estel fugaç.
Els meteors més corrents apareixen com un punt lluminós que es mou per entre els estels fins que s’apaga d’una manera més o menys brusca En alguns casos, el meteor deixa un rastre lluminós o deixant que pot romandre en el firmament durant un cert temps i pot ésser de color blanc, verd, vermell o groc L’origen de la lluminositat és la tornada a l’estat fonamental dels àtoms ionitzats, o simplement excitats, pel fregament del meteoroide amb l’aire Generalment, en els casos en què els deixants són persistents, els meteors van acompanyats de sorolls característics de tro, canonada o locomotora…
meteorit
El meteorit Hoba, convertit en monument nacional de Namíbia
Giraud Patrick, llicència GNU
Astronomia
Sòlid del medi interplanetari, generalment petit, que penetra en l’atmosfera de la Terra i n’ateny la superfície.
Els meteorits penetren en l’atmosfera terrestre a una gran velocitat d’11 a 74 km/s En travessar-la, s’escalfen a causa del fregament amb l’aire les molècules d’aire absorbeixen part de la calor que desprèn el meteorit i passen a un estat excitat o bé s’ionitzen Atès que l’estat excitat és molt inestable, les molècules d’aire tendeixen a tornar a llur estat fonamental és a dir, a l’estat de menor energia i, en fer-ho, emeten llum visible D’aquesta manera, la trajectòria del meteorit és delatada pel traç lluminós visible especialment de nit emès pel deixant de molècules excitades que origina…
Tità
Imatge de Tità, proporcionada per la sonda Cassini-Huygens
© NASA/Johns Hopkins Univ./Carnegie Inst.
Astronomia
El sisè, el més gran i el més brillant dels satèl·lits de Saturn, descobert per C. Huygens el dia 21 de març de 1655.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és d’1222000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,0298 i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 18´ El període de revolució sideral de Tità és de 15 dies, 22 h, 41 min i 24,7 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tità és de l’ordre de 5000 km, és a dir, aproximadament com els diàmetres de Mercuri i de Mart, i la seva massa és de l’ordre d’1,401×10 2 3 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tità com un astre de magnitud 8,3 Tità és l’únic satèllit del sistema solar en el qual hom ha pogut demostrar l’…