Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Johann Heinrich Mädler
Astronomia
Astrònom alemany.
És autor d’un dels primers mapes científics de la Lluna, i féu nombroses investigacions sobre el centre dinàmic de la Via Làctia Fou un íntim collaborador de WBeer
astrolabi nàutic
Astronomia
Astrolabi adaptat a les observacions que havien de fer els navegants.
Els primers tipus donaven l’altura de l’astre observat, però al segle XVI fou modificada la graduació i donaven directament la distància zenital D’altra banda, en una de les seves cares acostumava a portar una taula de declinacions del Sol
Georg von Purbach
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom austríac.
Professor a diverses ciutats d’Itàlia i a Viena, on tingué com a deixeble Johann Müller Inicià la traducció al llatí de l' Almagest de Ptolemeu, que després completà el seu deixeble Confeccionà la taula dels sinus i fou un dels primers a emprar-los en trigonometria
Johann Friedrich Benzenberg
Astronomia
Física
Físic alemany, professor de física i d’astronomia a Düsseldorf des del 1807.
Demostrà la rotació de la terra per la desviació d’un cos en caiguda lliure i féu experiments sobre la variació de la velocitat del so amb la temperatura Amb HW Brandes, féu els primers experiments sobre les trajectòries dels meteorits i en concloí l’origen extraterrestre 1798
David Gill
Astronomia
Astrònom i geodesista escocès.
Director de l’observatori de Ciutat del Cap a partir de l’any 1879, fou un dels primers a utilitzar els procediments fotogràfics per a reproduir l’aspecte del firmament Establí un sistema per a calcular la distància entre la Terra i el Sol i determinà la massa del planeta Júpiter
Convection, Rotation et Transits Planétaries

Recreació artística del satèl·lit COROT
© CNES
Astronomia
Missió del Centre National d’Études Spatiales (CNES) francès que té com a objectius la cerca de planetes extrasolars i l’estudi de la sismologia estel·lar.
Els quatre primers anys d’observació COROT ha descobert prop de 25 nous planetes extrasolars i la llista de planetes candidats encara per confirmar ascendeix a més de 400 En el camp de l’astrosismologia, COROT ha mesurat oscillacions i granulació similars a les que es donen al Sol en estrelles més calentes
Giovanni Battista Donati
Astronomia
Astrònom italià.
Descobrí sis cometes, entre els quals el 1858 VI Fou un dels primers a investigar els espectres estellars per tal de determinar la composició i altres característiques dels astres A partir del 1864 aplicà el mateix mètode a l’estudi dels cometes, i en conclogué, erròniament, que la matèria de què eren constituïts era en estat gasós
Pere Apià
Astronomia
Cartografia
Geografia
Nom humanístic del cartògraf, cosmògraf i astrònom alemany Peter Bennewitz o Bienewitz, que estudià a Viena i fou professor a Ingolstadt.
Es dedicà sobretot a l’astronomia, perfeccionà alguns instruments i proposà la determinació de les longituds mitjançant les distàncies lunars Publicà el Cosmographicus liber o Cosmographie 1524, de base ptolemaica, que conté alguns dels primers mapes coneguts d’Amèrica Publicà també l' Astronomicum Caesarium 1540, amb observacions del cometa del 1531, posteriorment anomenat cometa de Halley
Wilhelm Beer
Astronomia
Astrònom alemany.
Banquer a la seva ciutat natal, es decantà a l’astronomia i establí un observatori prop de Berlín En collaboració amb Johann Heinrich von Mädler 1794-1874, estudià els efectes de la refracció de la llum en la predicció dels eclipsis i confeccionà un mapa de la Lluna, el més complet de l’època 1836 Feren, també, un dels primers mapes de Mart 1830
Mikhail Kladevič Tikhonravov
Astronomia
Tècnic rus de coets espacials.
Estudià en l’acadèmia de la força aèria Žukovskij i posteriorment desenvolupà l’estudi dels motors d’aviació El 1931, juntament amb Korol’ov, Cander i Pobedonosčev fundà el GIRD grup d’estudis de propulsió coet que s’orientà vers l’estudi i desenvolupament de coets amb propulsant líquid Sota la direcció de Korol’ov participà en els primers projectes de satèllits artificials i sondes lunars i planetàries soviètiques Exercí la docència a l’institut Bauman