Resultats de la cerca
Es mostren 839 resultats
espectròmetre
Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…
radiotelescopi
A dalt, tall vertical d’un radiotelescopi amb reflector secundari; a baix, esquema del camí que segueixen els senyals captats per un radiotelescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Instrument destinat a captar les ones radioelèctriques que arriben a la Terra procedents dels cossos celestes.
Un radiotelescopi és constituït essencialment per una superfície collectora metàllica de grans dimensions, que recull les ones radioelèctriques que provenen d’un astre llunyà i les fa arribar a una petita antena, la qual les envia a un detector Aquest aparell és connectat a un instrument d’anàlisi, que estudia les radiacions rebudes, i a un sistema d’enregistrament, que n'enregistra els resultats Les qualitats més importants d’un radiotelescopi són la sensibilitat i el poder separador La sensibilitat d’un radiotelescopi, igual que per a un telescopi normal, depèn de la superfície collectora…
cercle deferent
Circumferència deferent (en vermell) imaginada per l’antiga astronomia geocèntrica (sistema ptolemaic) per tal d’explicar el moviment aparent dels planetes, i que deixà de tenir utilitat en imposar-se la teoria heliocèntrica (sistema copernicà)
© Fototeca.cat
Astronomia
Dit de la circumferència que, en les teories geocèntriques, és descrita pel centre de l’epicicle d’un planeta al voltant de la Terra (sistema ptolemaic).
catàleg astronòmic
catàleg astronòmic Miniatura d’un manuscrit d’astronomia d’Alfons X de Castella-Lleó que representa la constel·lació del Dragó
© Fototeca.cat
Astronomia
Relació de cossos celestes acompanyada de diversa informació relativa a cadascun d’ells.
Hom pot distingir dues grans classes de catàlegs D’una banda, els catàlegs patrons , els quals ofereixen amb una gran precisió les dades relatives a un nombre reduït de cossos celestes D’altra banda, els catàlegs derivats , que presenten un gran nombre de cossos celestes però amb dades molt més incertes Els catàlegs d’estels són els primers en importància i en nombre hom hi dóna sempre la situació per mitjà de l’ascensió recta i de la declinació, la magnitud i, eventualment, alguna altra dada Els catàlegs de magnituds visuals foren els primers a ésser establerts, i des del d’Hiparc, de 1 020…
lent gravitacional
Lent gravitacional: 1, Un raig lluminós que passa a una distància R d’una massa M sofreix una deflexió d’angle a per l’atracció gravitacional de M. 2, Si a és molt petita, l’observadir veu dues imatges Sa i Sb provinents de dos feixos de raig lluminosos soritts de S i que passen a banda i banda M, fet que origina un miratge gravitacional
© Fototeca.cat
Astronomia
Efecte de desdoblament d’imatge produït en passar la llum d’un objecte celeste llunyà prop d’un altre més proper.
La desviació produïda fa veure molt properes la imatge real i una o diverses de virtuals Hom ha descobert diferents casos de lents gravitacionals en sengles imatges de quàsar llunyans que tenen al davant, i més a prop, una galàxia
abundància còsmica relativa
Abundància relativa dels elements químics amb Z més petit que 40, en el sistema solar i en els raigs còsmics
© fototeca.cat
púlsar
Astronomia
Radiofont que emet impulsos radioelèctrics que se succeeixen amb una regularitat molt gran.
El mot púlsar és la forma catalanitzada de l’acrònim del terme anglès pulsating radio source ‘radiofont polsant’ Els primers púlsars foren descoberts, per atzar, per AHewish i Jocelyn Bell Burnell l’any 1968 i actualment hom en coneix uns 350 S'accepta actualment que els púlsars són estels de neutrons que giren molt ràpidament Un estel de neutrons és un astre constituït quasi exclusivament per neutrons, els quals, sotmesos a pressions i densitats extremament elevades, constitueixen el que hom anomena un gas degenerat Hom accepta també que, en general, els estels de neutrons tenen l’origen en…
asteroide
Asteroide (25143) Itokawa, de tipus S, en una imatge obtinguda per la nau japonesa Hayabusa el 2005
© Jaxa / ESO
Astronomia
Objecte sòlid, més petit que un planeta, que orbita al voltant del Sol.
La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà empíricament…
refracció astronòmica
Astronomia
Refracció que sofreixen els raigs lluminosos que provenen dels astres en travessar l’atmosfera.
Aquest fenomen és degut al fet que els raigs lluminosos que travessen l’atmosfera troben en llur camí regions de distintes densitats i per tant són refractats quan passen de l’una a l’altra Així resulta que la posició que hom veu que ocupa un astre al firmament no és la real, sinó que és lleugerament desplaçada, pel fet que els raigs lluminosos que arriben no ho fan en línia recta, sinó que en travessar l’atmosfera són desviats de llur camí per les refraccions successives Atès que la distribució precisa de densitats a l’atmosfera en un moment determinat és desconeguda, és impossible de…
satèl·lit
Astronomia
Cos celeste que gira al voltant d’un altre, especialment d’un planeta, i que generalment és molt més petit que aquest.
En el cas del sistema solar, el nombre de satèllits difereix molt d’un planeta a un altre Així, entre els planetes de tipus terrestre, Mercuri i Venus no tenen cap satèllit la Terra és acompanyada per la Lluna, i Mart per Fobos i Deimos, dos petits cossos que podrien ser asteroides capturats per la gravetat marciana En canvi, en el cas dels gegants gasosos, el nombre de satèllits és molt més elevat Júpiter té 79 cossos orbitant al seu voltant, Saturn en té 62, Urà 27 i Neptú 14 dades del setembre del 2019 No només els planetes principals del sistema solar tenen satèllits Hom estima que entre…