Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
radi de Schwarzschild
Astronomia
Radi límit que ha de tenir un objecte celeste per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície cap a l’espai exterior.
Si l’objecte té una massa M , el radi de Schwarzschild és donat per l’expressió R S =2 GM/c 2 , on G és la constant de gravitació i c és la velocitat de la llum en el buit Si el radi d’un cos sotmès a collapse gravitacional esdevé menor que el corresponent R S , aleshores la velocitat d’escapament és més gran que la velocitat de la llum i, per tant, l’objecte es converteix en un forat negre Per a un estel com el Sol, el radi de Schwarzschild és d’uns 3 km
paral·laxi

Paral·laxi (R radi equatorial de la Terra, S semieix major de l’òrbita de la Terra, 1 i 2 dues posicions de la Terra en l’òrbita, separades sis mesos)
© Fototeca.cat
Astronomia
Angle format per les dues rectes que uneixen el centre d’un astre i els dos extrems d’un segment anomenat línia
o longitud de base
.
En el cas dels astres que pertanyen al sistema solar, hom pren com a línia de base el radi equatorial de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi diürna o geocèntrica En el cas d’astres no pertanyents al sistema solar, hom pren com a línia de base el semieix de l’òrbita de la Terra, i la parallaxi és anomenada parallaxi anual A partir de la parallaxi d’un astre i només amb procediments trigonomètrics, hom pot determinar la distància de l’astre a la línia de base Aquest procediment trigonomètric per a mesurar distàncies estellars no pot ésser utilitzat per als astres…
Vega
Astronomia
Estel α de la constel·lació de la Lira
.
És un estel de la sèrie principal, pertany al tipus espectral A0 i és de color blau El seu radi és 2,4 vegades el radi del Sol, i la seva lluminositat intrínseca és 50 vegades superior a la del Sol D’aquí a uns 13000 anys aquest estel serà el més proper al pol nord Estel Polar
Sírius
Astronomia
Estel α de la constel·lació del Ca Major.
És l’estel més brillant del firmament i té una magnitud visual de -1,6 Pertany a la seqüència principal i és de color blau Pertany al tipus espectral A0, i la seva temperatura superficial és d’11000K El radi de Sírius és 1,8 vegades el del Sol, i la seva massa és 2,4 vegades la massa solar La seva lluminositat intrínseca supera en 26 vegades la del Sol Al voltant de Sírius gira un estel nan blanc anomenat Sírius B , la magnitud visual del qual és d’11,3, i la seva temperatura superficial és de 7500K és el primer cas que hom conegué d’estel nan blanc La massa de Sírius B és quasi la mateixa…
Lisitea
Astronomia
Un dels satèl·lits de Júpiter, descobert el 1938 per S.B. Nicholson
.
Té un diàmetre d’uns 30 km, un radi orbital d’11720000 km, i un període orbital de 259,2 dies
Leda
Astronomia
Un dels satèl·lits de Júpiter, descobert el 1974 per Charles Kowal.
Té un diàmetre d’uns 20 km, un radi orbital d’11 094 km i un període orbital de 239 km
Himalia
Astronomia
Un dels satèl·lits de Júpiter, descobert el 1904 per C. Perrine.
Té un diàmetre d’uns 180 km, un radi orbital d’11 480 km, i un període orbital de 250,6 dies
Ariel
Astronomia
Satèl·lit d’Urà descobert per William Lassell el 1851.
Té un radi d’uns 650 km El semieix major té 192 000 km, i la seva revolució sidèria dura 2,520 dies
Sinope
Astronomia
Satèl·lit de Júpiter, descobert el 1914 per l’astrònom nord-americà S. B. Nicholson.
Té un diàmetre de 36 km i un radi orbital d’uns 23,7 milions de quilòmetres El seu moviment orbital és retrògrad
Pasiphae
Astronomia
Quinzè dels satèl·lits coneguts de Júpiter.
Fou descobert per Melotte el 1908 Té una òrbita amb un radi mitjà de 23 500 000 km i un diàmetre de 50 km