Resultats de la cerca

Hom l’anomena així perquè descriu la situació que es dóna a la realitat, en contraposició a la hipòtesi aparent, que descriu una situació fictícia

El moviment real dels planetes té lloc d’W a E, i durant la fase de retrogradació hom els veu desplaçar-se d’E a W La retrogradació és un efecte de la combinació dels moviments reals del planeta i de la Terra, és a dir, que és un moviment relatiu del planeta respecte a la Terra La fase de la retrogradació és separada de la fase normal de moviment directe per un estadi en el qual el planeta sembla immòbil en el firmament i rep el nom d'estació

Aquest fenomen és degut al fet que els raigs lluminosos que travessen l’atmosfera troben en llur camí regions de distintes densitats i per tant són refractats quan passen de l’una a l’altra Així resulta que la posició que hom veu que ocupa un astre al firmament no és la real, sinó que és lleugerament desplaçada, pel fet que els raigs lluminosos que arriben no ho fan en línia recta, sinó que en travessar l’atmosfera són desviats de llur camí per les refraccions successives Atès que la distribució precisa de densitats a l’atmosfera en un moment determinat és desconeguda, és…

Coneguts aquest angle i la distància de l’observador a l’astre, hom pot calcular la corda corresponent, magnitud que hom agafa generalment com a valor del diàmetre real de l’astre

La desviació produïda fa veure molt properes la imatge real i una o diverses de virtuals Hom ha descobert diferents casos de lents gravitacionals en sengles imatges de quàsar llunyans que tenen al davant, i més a prop, una galàxia

Aquests semblen provenir del mateix punt, però aquest fenomen no és real, sinó que es tracta d’un efecte de perspectiva degut al moviment de la Terra sobre la seva òrbita La velocitat dels meteorits és generalment molt petita en comparació amb la de la Terra, i això fa que semblin venir d’un punt del firmament que en realitat és el punt cap al qual és dirigida la velocitat de la Terra en el moment de l’observació Els eixams de meteors solen anar associats amb algun cometa, en l’òrbita del qual es mouen Per això, atès que la Terra talla sempre aquesta òrbita en la mateixa data i…

El mirall principal està format per un mosaic de 36 elements hexagonals d’1,9 m de diàmetre cadascun que, en acoblar-se, formen una superfície hexagonal d’11,4 m de costat a costat, equivalent a un mirall circular de 10,4 m de diàmetre El GTC disposa d’un sistema d’òptica activa que manté perfectament alineats els 36 elements, fent les correccions necessàries per a compensar les deformacions degudes a les variacions de temperatura, tensions mecàniques o petits defectes de fabricació Aquest sistema, juntament amb el sistema d’òptica adaptativa que corregeix en temps real l’efecte…

Els moviments superlumínics s’han detectat en els jets d’objectes astronòmics tipus quàsar o microquàsar a causa de la illusió òptica que es produeix quan s’observa el moviment projectat en l’esfera celeste d’un núvol de matèria que es mou a grans velocitats, en direcció gairebé perpendicular a l’esfera L’efecte es produeix perquè el material ejectat viatja quasi tan ràpidament com la llum que emet, de manera que l’emissió no pot deixar gaire enrere la font emissora Així, la separació temporal entre dos esdeveniments pot semblar molt inferior a la real, depenent de la velocitat…

Un fotó procedent de l’objecte estudiat incideix sobre un fotocàtode i en desprèn un electró aquest fotoelectró és guiat per una lent electrònica cap a un dispositiu multiplicador, de manera que d’aquest brollarà una gran quantitat d’electrons que, en incidir en una pantalla fluorescent, fa una taca lluminosa extensa Una càmera de televisió evidencia aquesta incidència i un ordinador compta el nombre d’esdeveniments unitaris que s’esdevenen a cada pícsel de la pantalla El resultat és una representació numèrica digitalitzada de la imatge que pot ésser tractada per l’ordinador o reproduïda…

El coneixement del valor de l’epacta permet de calcular quan tindran lloc els plenilunis de l’any Al calendari julià, hom pot passar de l’epacta d’un any a la del següent sumant a la primera onze unitats, i com que les fases de la Lluna es repeteixen a les mateixes dades cada dinou anys julians seguint el cicle de Metó cicle lunar, les epactes es repeteixen també cada dinou anys Així, l’epacta, al còmput julià, no podia prendre més que dinou valors distints, cadascun dels quals era associat sempre amb el mateix nombre auri Quan hom introduí la reforma gregoriana del calendari, calgué corregir…