Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
ascensió recta
Ascensió recta d’un astre A sobre l’equador celest QQ'; ya ascensió recta; EE' eclíptica, PsubNaPsubs cercle horari de l’alstre A
© fototeca.cat
Astronomia
Arc d’equador celeste comptat des del primer punt d’Àries fins al cercle horari de l’astre, en sentit directe, és a dir, contrari a les agulles del rellotge (d’oest a est) per un observador situat a l’hemisferi Nord.
Es mesura en hores de 0h a 24h, i és el suplement a 360°, en l’equador celeste, de l' angle sideri , bé que aquest és expressat en arc Juntament amb la declinació, forma part de les coordenades equatorials L' ascensió recta veritable és la del sol veritable i l' ascensió recta mitjana , la del sol mitjà ambdues difereixen en l'equació del temps
ascensió recta del zenit
Astronomia
Nom amb què també és coneguda l’hora sideral, pel fet que aquesta coincideix amb l’ascensió recta de l’estel quan aquest es troba en el meridià superior.
coordenades astronòmiques
Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…
vertical astronòmica
Astronomia
Recta imaginària que hom determina prolongant indefinidament el fil de la plomada pels extrems.
Aquesta recta talla l’esfera celeste en dos punts diametralment oposats, que reben respectivament els noms de zenit el que és sobre l’observador i nadir el que és a sota
reducció a l’equador
Astronomia
Diferència entre la longitud astronòmica del Sol veritable i la seva ascensió recta.
La longitud astronòmica i l’ascensió recta del Sol veritable coincideixen únicament quan el Sol és als solsticis i als equinoccis, úniques dates en què la reducció a l’equador és nulla Aquesta magnitud presenta dos màxims positius l’un a l’estiu i l’altre a l’hivern i dos màxims negatius a la primavera i a la tardor Sumant la reducció a l’equador amb l’equació del centre hom obté l’equació del temps
sistema ptolemaic
A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les diferents dimensions…
època
Astronomia
Instant origen que és emprat com a data de referència en els sistemes de coordenades astronòmiques.
La seva necessitat és conseqüència de la precessió dels equinoccis que fa que el punt vernal canviï contínuament En concret, el temps sideri i l’ascensió recta han d’ésser mesurats per a una posició de referència del punt vernal, que és anomenada època estàndard Fins el 1984, l’època estàndard fou definida com el moment en què tingué lloc la culminació pel meridià de Greenwich del punt mitjà d’Àries el dia primer de gener de l’any tròpic 1900 per a mesurar els anys següents hom utilitzà l' any besselià període d’una revolució completa en ascensió recta del sol mitjà…
cercle meridià
cercle meridià
© Fototeca.cat
Astronomia
Telescopi especialment adaptat per a la mesura de la posició i de l’hora de pas dels estels pel meridià, consistent en una ullera que es mou en el pla del meridià de l’observador.
En aquestes condicions l’hora sidèria de pas pel meridià és igual a l’ascensió recta de l’estel considerat, i l’altura aparent dóna directament la declinació
angle sideri
fototeca.cat
©
Astronomia
Arc d’equador comptat, en el sentit invers o dels horaris, des del primer punt d’Aries fins al cercle horari de l’astre considerat.
S'expressa en graus d’arc de 0° a 360° És el suplement a 360° de l'ascensió recta, amb la particularitat que aquesta s’expressa en temps de 0 a 24 hores És representat per les sigles AS