Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
node
Astronomia
Cadascun dels dos punts en els quals l’òrbita d’un astre talla el pla de l’eclíptica.
La línia que uneix aquests dos punts rep el nom de línia dels nodes , i és la intersecció del pla de l’òrbita de l’astre amb el pla de l’eclíptica El node pel qual l’astre travessa l’eclíptica en el sentit S-N rep el nom de node ascendent , i el node pel qual l’astre passa en el sentit N-S és anomenat node descendent En el cas que l’astre considerat no pertanyi al sistema solar, hom escull arbitràriament, en comptes de l’eclíptica, un altre pla de referència
magnitud aparent
Astronomia
Mesura de flux lluminós que un observador terrestre rep d’un astre.
Antigament, Hiparc de Nicea havia classificat els estels visibles a ull nu segons una escala de magnituds, en la qual assignà la magnitud 1 als més brillants i la 6 als menys brillants Actualment, hom defineix la magnitud aparent a partir de l’anomenada llei de Pogson , segons la qual la diferència de les magnituds aparents de dos astres m A - ms B és relacionada amb les illuminacions E A i E B que els astres produeixen a la superfície de la Terra per l’expressió m A - m B = 2,5 log 1 0 E B /E A , el coeficient de proporcionalitat de la qual, així com també l’origen d’escala, han estat…
pal·lasita
Astronomia
Sideròlit en què domina l’olivina.
Rep el seu nom del botànic i zoòleg alemany Peter Simon Pallas 1741-1811
arc diürn
Astronomia
Arc d’un paral·lel de declinació d’un astre que es troba sobre l’horitzó.
En el cas que un astre només tingui arc diürn rep el nom de circumpolar
cicle protó-protó
fototeca.cat
©
Astronomia
Física
Encadenament de les tres reaccions nuclears de fusió que, semblantment al cicle de Bethe, poden tenir lloc de manera natural en un estel, on és format heli a partir d’hidrogen i és emesa una certa quantitat d’energia, que és de 26,72 MeV per a cada cicle.
També rep el nom de cicle de Critchfield En el Sol, el cicle protó-protó té un període d’uns 3 x10 9 anys
anomalia del sol
Astronomia
Arc d’eclíptica, comptat en sentit directe, que va des de la línia dels àpsides fins al Sol.
Pot referir-se al Sol veritable anomalia veritable del Sol o al Sol fictici anomalia mitjana del Sol la diferència entre ambdues rep el nom d'equació del centre
màxim de longitud
Astronomia
Cadascuna de les semicircumferències màximes de l’esfera celeste compreses entre els dos pols de l’eclíptica.
Sobre els màxims de longitud hom compta la latitud en el sistema de coordenades eclíptiques i determina la longitud que passa pel punt vernal rep el nom de primer màxim de longitud
periastre
Astronomia
Punt de l’òrbita d’un astre secundari en què aquest es troba a la mínima distància del principal.
En el cas que l’astre principal sigui el Sol, rep el nom de periheli en el cas que sigui la Terra, el de perigeu en el cas que sigui Júpiter, perijove , etc
apoastre
Astronomia
Punt de l’òrbita d’un astre secundari o d’un satèl·lit artificial en què aquest es troba a la màxima distància del principal.
En el cas que l’astre principal sigui el Sol, rep el nom d' afeli en el cas que sigui la Terra, el d' apogeu en el cas que sigui Júpiter, apojove , etc
azimut astronòmic
Astronomia
Arc d’horitzó que va des del punt cardinal nord per a l’observador situat a l’hemisferi sud, fins a la vertical de l’astre.
És comptat de 0° a 180°, i rep el nom d' oriental , si l’astre és situat a l’est del meridià de l’observador, o el d' occidental , si és situat a l’oest d’aquell meridià