Resultats de la cerca

Té un diàmetre de aproximat de 1400000 km i una massa d’1,99 × 10 3 ⁰ kg la seva densitat mitjana és, doncs d’1,41 g/cm 3 El seu equador és inclinat 7° 10,5’ respecte a l’eclíptica, i l’acceleració de la gravetat a la fotosfera val 27,4 m/s 2 Com a estel pertany al tipus espectral G2, i la seva magnitud lluminosa aparent és de -26,7, mentre que l’absoluta és tan sols de 4,8 El Sol gira entorn d’ell mateix, però, atès que és constituït per una gran massa de gasos, les distintes regions no giren solidàriament, sinó que ho fan a velocitats diferents, que depenen de la…

Aquest punt coincideix amb el sol veritable cap al 3 de gener i el 4 de juliol

Aquest punt coincideix amb el sol veritable al punt Àries

Hom el pot observar des de qualsevol latitud superior a la dels cercles polars La causa d’aquest fenomen és la inclinació de l’eix de rotació de la Terra, cadascun dels extrems del qual és dirigit, alternativament, cap al Sol durant tres mesos cada any

Pot referir-se al Sol veritable anomalia veritable del Sol o al Sol fictici anomalia mitjana del Sol la diferència entre ambdues rep el nom d'equació del centre

El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà  i l’any 1846 Galle descobrí…

Permet determinar l’altura d’un astre en un cert moment Aplicat al Sol permet determinar-ne simultàniament la declinació solar i l’equació del temps per a cada dia de l’any

Fou llançada l’any 1997, amb l’objectiu principal d’estudiar les estructures magnètiques que emergeixen de la superfície visible del Sol, com també definir la geometria i dinàmica de les zones externes de l’atmosfera solar, com són l’anomenada regió de transició i la corona Per poder realitzar aquests estudis la sonda duu un telescopi de 30 cm de diàmetre que permet una resolució espacial d’un segon d’arc El 21 de juny de 2010 TRACE realitzà les darreres observacions del Sol

La duen a terme dos satèllits situats en òrbita solar que foren llençats el 25 d’octubre de 2006 amb un coet Delta II des de Cap Canaveral A causa de les òrbites que descriuen al voltant del sol, els dos satèllits varien la seva separació relativa amb el temps Al febrer del 2011 aquesta separació assolí els 180 graus, de manera que, junts, pogueren observar la superfície solar en la seva totalitat Amb el pas del temps la separació disminuirà, a raó aproximada de 44 graus per any Tot i aquesta disminució, l’observació de la totalitat del Sol serà encara possible durant uns quants anys, gràcies…