Resultats de la cerca

Estudià a la Johns Hopkins University de Baltimore, on es doctorà el 1933 L’any següent anà a Copenhaguen, on collaborà amb Niels Bohr en la recerca sobre el nucli de l’àtom Professor a la Universitat de Princeton des del 1938, el 1943 participà en el projecte Manhattan, que desenvolupà la primera bomba nuclear Posteriorment retornà a Princeton, on dugué a terme la seva carrera acadèmica i de recerca fins a la jubilació 1976 Fou un dels principals descobridors dels forat negre el 1967 i, juntament amb Bryce deWitt, fou un pioner dels estudis sobre la gravetat quàntica El 1973 publicà…

Llicenciada en matemàtiques per la Universitat de Barcelona, 1953, on impartí la cursos de matemàtiques i astronomia des d'aquest any fins al 1990 Els inicis de la seva carrera científica foren com a ajudant de la Secció d’Astronomia del Seminari Matemàtic de Barcelona, dependent del Patronat Alfons el Savi del CSIC Posteriorment, va treballar a l’Institut Henri Poincaré i al Laboratori de Dinàmica i Estadística Estellars, i collaborà amb la càtedra especial de tecnologies de l’espai de la Universitat Politècnica de Catalunya Amb la tesi Contribució a l’estudi de la…

Inicialment disposà d’un telescopi refractor de 36 polzades, finançat per JLick L’any 1895 hi fou construït un telescopi reflector de les mateixes dimensions, i l’any 1959 hom hi acabà d’installar un altre telescopi reflector de 120 polzades

Consta d’un catàleg que dóna la magnitud de més de 324 000 estels de l’hemisferi nord, i d’un atles amb la posició dels estels El Cordoba Durchmusterung 1898 completa el BD pel que fa a l’hemisferi sud

Es llicencià en dret i es doctorà en ciències exactes Fou secretari de l’ajuntament de València més tard passà a Madrid, on treballà a l’observatori astronòmic de la ciutat i fou professor d’astronomia física de la universitat Es distingí en l’observació de l’eclipsi de sol del 1900, sobre el qual publicà dues Memorias El seu germà, Ignasi Tarazona i Blanch Sedaví 1859 — València 1924, també astrònom, fou responsable de l’estació meteorològica de la Universitat de València i el 1898 guanyà la càtedra de cosmografia i física de la Universitat de…

Graduat 1975 i doctorat 1978 per la Universitat de Bonn amb una tesi sobre radioastronomia, en 1978-80 dugué a terme estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge, Massachusetts Estats Units Els anys 1980-82 feu recerca sobre espectroscòpia remota d’infrarojos a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on exercí la docència fins el 1986, quan fou nomenat director de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre MPE de Garching Baviera, Alemanya El 1998 fou nomenat professor honorari de la Universitat Ludwig-Maximilian…

Estudià a la Universitat de Cambridge Posteriorment passà als EUA on exercí com a professor de la Universitat Cornell Ithaca, Nova York S'ocupà de temes cosmològics i fou el principal promotor de la hipòtesi de l’estat estacionari de l’Univers o de creació contínua, en contraposició de la del big-bang o de la gran explosió

Es doctorà en ciències exactes per la Universitat de Barcelona 1873, on fou professor numerari 1889-1905 abans d’ocupar la càtedra de cosmografia a la Universitat de Saragossa 1911-24 Soci fundador de la Societat Econòmica Gracienca d’Amics del País 1882, fou també membre numerari de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1897

Es graduà en física el 1990 per la Universitat de Ginebra, on es doctorà el 1995 sota la direcció de Michel Mayor , del qual esdevingué un estret collaborador a l’Observatori de Ginebra Professor a la Universitat de Ginebra, des del 2013 és professor a la Universitat de Cambridge Emprant el mètode de la velocitat radial, el 1995 descobrí, juntament amb Mayor, el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b A aquesta descoberta seguiren els anys següents la de milers d’altres planetes extrasolars per altres mètodes En particular, destaca el del…

Llicenciat per la Universitat de Groningen 1949 i doctorat per la Universitat de Leiden 1956, treballà a l’Observatori de Leiden 1953-59 Professor d’astronomia a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia des del 1964 i director dels observatoris Hale 1978-80, fou principalment conegut pel seu descobriment 1963 del gran desplaçament cap al vermell de les línies espectrals dels quàsars Determinà també la forma espiral de la Via Làctia i la distribució de la massa al seu interior