Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
electroxoc
Medicina
Tractament mitjançant descàrregues elèctriques que provoquen en el pacient crisis convulsives epileptiformes.
Segons l’aparell utilitzat, canvien la intensitat, el voltatge i el temps de pas del corrent Els elèctrodes, banyats d’aigua salada, són collocats en les regions frontoparietals És indicat en estats depressius, quadres delirants, esquizofrènia i, excepcionalment, en els estats maníacs
electroradiologia
Medicina
Conjunt d’aplicacions de l’electricitat i de la radiologia en la diagnosi i el tractament mèdic.
dicrotisme
Medicina
Alteració del pols consistent en la palpitació d’una segona ona, la qual té relació amb el tancament de la vàlvula aòrtica.
diagnosi diferencial
Medicina
Determinació d’una malaltia després de l’estudi comparatiu dels seus símptomes i signes biològics i clínics amb els de diverses afeccions de simptomatologia similar.
diagnosi
Aplicació de l’arteriografia per obtenir una diagnosi de l’embòlia
© Fototeca.cat
Medicina
Coneixença de l’estat psicofísic de l’organisme que hom adquireix a través de l’observació de molts diversos signes diagnòstics.
Aquesta coneixença és obtinguda a través de l’interrogatori del malalt, de la seva observació clínica i del seu estudi analític L’interrogatori del malalt, que en termes mèdics és anomenat història clínica, és fonamental Proporciona dades sobre l’ascendència de l’individu en relació amb els caràcters hereditaris, sobre els seus antecedents en relació amb altres malalties sofertes, amb els seus hàbits i amb les seves reaccions fisiològiques, i, sobretot, sobre les alteracions, antigues o recents, que són l’objecte de la consulta mèdica L’observació clínica del malalt pot ésser ocular sobre l’…
diaforesi
Farmàcia
Medicina
Transpiració, sudació, especialment si és profusa.
Pot ésser provocada artificialment perspiració
detergir
Medicina
Netejar (una plaga, una ferida), eliminant-ne les secrecions que la recobreixen.
dermatologia
Medicina
Part de la medicina que tracta de les malalties de la pell i dels seus annexos (pèl, ungles, glàndules sebàcies).
El primer text dedicat a l’estudi de les malalties cutànies és De morbis cutaneis 1572, de Girolamo Mercuriali, bé que la constitució dels estudis dermatològics com a especialitat pròpiament dita no tingué lloc fins al s XVIII La inclinació sorgida durant aquella època a classificar les malalties de la pell more bottanico mantingué la preponderància durant la primera meitat del s XIX François Rayer, en el Traité théorique et pratique des maladies de la peau 1826, inicià una nova etapa en l’evolució de la dermatologia en introduir el criteri anatomopatològic per enfocar la classificació de les…