Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
Robert James Graves
Medicina
Metge irlandès.
Graduat en medicina en el Trinity College de Dublín a l’edat de 22 anys, el 1824 cofundà el Park Street School of Medicine, on desenvolupà una forma sistemàtica d’ensenyar al costat del llit del malalt Fou fundador i editor del Dublin Journal of Medical Science Introduí la pràctica de mesurar la freqüència del pols amb rellotge, i fou un dels primers a descriure completament el goll exoftàlmic, malaltia que s’anomena de Graves o també malaltia de Graves-Basedow o, simplement, malaltia de Basedow
Willem Johan Kolff

Willem Kolff
© The New Netherland Institute
Medicina
Metge neerlandès naturalitzat nord-americà.
Estudià a la seva ciutat natal, on es graduà el 1938 Resident a la Universitat de Groningen, organitzà el primer banc de sang l’any 1940 Aquest any es traslladà a Kampen, arran de la seva resistència a collaborar amb les autoritats pronazis, a partir de 1943, amb mitjans molt precaris desenvolupà el primer hemodialitzador o ronyó artificial, que aplicà amb èxit per primera vegada el 1945 a un pacient amb pèrdua de la funció renal Doctorat el 1946, el 1950 anà als EUA, on es nacionalitzà el 1956 Incorporat a la Cleveland Clinic Foundation, treballà en el disseny de la màquina cardiopulmonar i…
John Julian Cuttance Wild
Medicina
Metge anglès naturalitzat nord-americà.
Es graduà el 1936 en medecina i botànica a Cambridge, on el 1942 es diplomà en medecina i cirurgia i el 1971 obtingué un doctorat honorífic Després de treballar com a metge militar durant la Segona Guerra Mundial, el 1945 anà als EUA, i s’incorporà a la Universitat de Minnesota com a investigador al departament de cirurgia El 1949 començà la recerca sobre transtorns intestinals Amb l’objectiu de mesurar el gruix de la paret intestinal, aplicà la tecnologia d’un simulador militar de detecció de radars i aconseguí les primeres imatges de teixits vius per ultrasons, considerades les primeres…
Adrian Kantrowitz
Medicina
Cirurgià nord-americà.
Fill d’un cirurgià, es graduà en matemàtiques a la Universitat de Nova York 1940 i el 1943 en medicina al Long Island College Durant la Segona Guerra Mundial, serví com a cirurgià a l’exèrcit El 1948 s’incorporà al Montefiore Hospital del Bronx, i posteriorment 1955 al Maimonides Medical Center de Brooklyn i, des del 1968, a la Wayne State University School of Medicine i al Sinai Hospital de Detroit, on exercí fins a la jubilació El 1983 fundà LVAD Technology, empresa dedicada al desenvolupament d’aparells cardiovasculars Pioner, amb Christiaan Neethling Barnard , Michael Ellis DeBakey i…
Françoise Barré-Sinoussi
Medicina
Metgessa viròloga francesa.
Es doctorà el 1974 a la Universitat de Paris De 1975 a 1988 dugué a terme recerca a l’Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale INSERM, i des de l’inici de la dècada dels vuitanta collaborà amb Luc Montagnier en la investigació sobre la sida i el virus de la immunodeficiència humana VIH, el qual identificaren el 1983 El 1988 s’incorporà a l’Institut Pasteur com a professora i cap d’unitat d’un equip que ha dut a terme investigacions sobre antiretrovirals Per aquestes contribucions li fou atorgada el 2006 la legió d’honor i el 2006 el Premi Nobel de medicina compartit amb…
Harald zur Hausen

Harald zur Hausen
© Deutsches Krebsforschungszentrum
Medicina
Metge viròleg alemany.
Es doctorà el 1960 a la Universitat de Düsseldorf, on fou adjunt del departament de microbiologia 1962-65 Continuà la seva carrera científica i docent al Children’s Hospital de Filadèlfia 1966-69, a l’Institut de Virologia de la Universitat de Würzburg 1969-72, a l’Institut de Virologia Clínica de la Universitat d’Erlangen-Nuremberg, del qual fou president 1972-77 i a l’Institut de Virologia de la Universitat de Friburg 1977-83, que també presidí Del 1983 al 2003 fou director científic i president del consell d’administració del Centre de Recerca Alemany per al Càncer de Heidelberg, del qual…
Richard Rowland Lower
Medicina
Cirurgià nord-americà.
Graduat a l’Amherst College, es llicencià en medicina a la Universitat de Cornell el 1955 Després d’una residència a la Universitat de Stanford, es traslladà al Medical College of Virginia, a Richmond 1965, on fou nomenat professor de cirurgia el 1967, i posteriorment director de la divisió de cirurgia cardíaca i toràcica Durant la seva residència a Stanford començà a experimentar amb trasplantaments de cor en gossos, amb els quals aconseguí períodes de supervivència cada cop més llargs, tècnica que perfeccionà els anys següents juntament amb Norman E Shumway, amb el qual arribà a la…
Michael Ellis DeBakey

Michael Ellis DeBakey
© NASA
Medicina
Cirurgià nord-americà.
Pertanyent a una família d’emigrants libanesos, es graduà a la TulaneUniversity School Medicine de Nova Orleans el 1932, a la facultat de cirurgia de la qual retornà el 1937 després d’ampliar estudis a Europa Durant la Segona Guerra Mundial 1942-46 contribuí a organitzar els serveis mèdics militars dels EUA, dels quals esdevingué director, i durant la guerra de Corea 1950-53 fou un dels impulsors de les unitats de cirurgia mòbil de l’exèrcit Fou també un dels primers promotors de programes mèdics per a veterans de guerra El 1948 s’incorporà al Baylor University College of Medicine del Texas…
Alfred G. Gilman
Medicina
Metge nord-americà.
Estudià medicina a la Universitat de Yale, on es llicencià el 1962 Posteriorment, el 1969, es doctorà a la Case Western Reserve University de Cleveland Ohio Un cop doctorat començà les investigacions científiques al National Heart Institut 1969-71 Fou professor de farmacologia a la Universitat de Virginia 1971-81 i cap de departament de farmacologia a la Universitat de Texas 1981-2005 de la qual arribà a ser el degà de la facultat de medicina 2005 El 1994 li fou concedit el premi Nobel de medicina, juntament amb Martin Rodbell , pel descobriment de la funció de les anomenades “proteïnes G” en…
Stanley Cohen
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Estudià al Brooklyn College de Nova York, on es graduà el 1943 Prosseguí els estudis a l’Oberlin College, on el 1945 es llicencià en zoologia Posteriorment, el 1948, es doctorà en bioquímica a la Universitat de Michigan El seu interès científic se centrà en la biologia cellular i, especialment, en el desenvolupament embrionari Començà les investigacions en pediatria i bioquímica a la Universitat de Colorado amb estudis metabòlics en nens prematurs El 1952 es traslladà a la Universitat de Washington, on s’incorporà, juntament amb Rita Levi-Montalcini, a l’equip dirigit per Viktor Hamburger, en…