Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
Josep Maria Bofill i Pichot
Zoologia
Medicina
Metge i entomòleg.
Fou deixeble i collaborador de Ramon y Cajal durant l’estada d’aquest a Barcelona Participà a la comissió enviada a Berlín per l’Ajuntament de Barcelona per estudiar la suposada vacuna antituberculosa descoberta per Koch tuberculina Fou membre, de la Institució Catalana d’Història Natural 1901, que presidí dues vegades 1906 i 1911, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1909 de la qual fou bibliotecari 1918-38 i de l’Institut d’Estudis Catalans 1911, de la Secció de Ciències del qual fou també president 1916-31 Com a membre de l’IEC promogué la publicació de la Flora de Catalunya , de…
Joan Bialet i Massé
Agronomia
Dret
Medicina
Metge, advocat, agrònom i enginyer.
Metge de l’armada, hagué d’exiliar-se per motius polítics i s’establí a l’Argentina el 1873 Catedràtic de medicina legal a la Universitat de Córdoba, és autor d’unes Lecciones de medicina legal 1885 Interessat per qüestions agrícoles i per la legislació laboral, es diplomà en agronomia i en dret També es graduà d’enginyer per tal de dur a terme el projecte d’una resclosa a San Roque, sobre el Río Primero Fou catedràtic de legislació industrial i obrera a la Universitat de Còrdova i elegit president de la de La Plata, càrrec que no ocupà A l’Argentina, una població…
Charles Herbert Best
Medicina
Metge canadenc.
Collaborà amb Frederick Grant Banting en els treballs que portaren al descobriment de la insulina 1922 Fou autor de treballs importants sobre la histamina 1929, els anticoagulants i la fisiologia del fetge, i, en morir Banting, el succeí com a professor a la Universitat de Toronto
Jacques Bertillon
Medicina
Demografia
Metge i demògraf francès.
És autor de La statistique humaine en France 1880 Fou cap dels serveis d’estadística de la ciutat de París 1883-1913 i director dels Annales de Démographie 1885
Moritz Benedikt
Medicina
Metge austríac.
Professor a la Universitat de Viena, és autor de treballs importants sobre les aplicacions terapèutiques de l’electricitat, sobre alguns problemes psiquiàtrics definí el terme agorafòbia i neurològics i sobre antropologia criminal Ha estat anomenada síndrome de Benedikt una de les síndromes típiques de la lesió peduncular, la paràlisi del nervi motor ocular comú d’un costat del cos, acompanyada d’hemiplegia i tremolor de l’extremitat superior de l’altre costat
Baruj Benacerraf

Baruj Benacerraf
© Steve Gilbert
Medicina
Metge veneçolà naturalitzat nord-americà.
D’origen sefardita, quan tenia cinc anys la seva família s’establí primer a París i després als EUA, on es naturalitzà l’any 1943 Inicià els seus estudis als EUA, a la Universitat de Columbia, i s’hi graduà en biologia l’any 1942, i posteriorment al Medical College de Virginia, on es graduà en medicina el 1945 Mobilitzat com a metge militar durant la Segona Guerra Mundial, el 1947 ocupà un càrrec docent a la Universitat de Columbia i inicià les seves investigacions sobre el sistema immunitari Per motius familiars hagué de retornar a París i del 1949 al 1956 treballà a l’Hospital Broussais De…
Manuel Beltran i Bàguena
Medicina
Metge.
Es llicencià 1917 i es doctorà 1927 a València Fou catedràtic de patologia general a la Universitat de Sevilla 1930 i de patologia mèdica a la de València ha estat un dels principals impulsors del desenvolupament dels estudis sobre la patologia de l’envelliment i la geriatria com a especialitat mèdica a Espanya Entre els seus treballs cal esmentar Patología Médica i Tratado sobre medicina interna de urgencia
Vicent Belloch i Montesinos
Medicina
Metge i químic.
Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi Fou catedràtic de terapèutica de la Universitat de Valladolid 1925 i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vicerector És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat
Vladimir Mikhajlovič Bekhterev
Medicina
Neuròleg rus.
Professor a les facultats de Kazan’ 1885 i Peterburg 1893, fou un dels membres més importants, ensems amb Pavlov, de l’escola de reflexologia russa És autor de treballs bàsics sobre la fisiopatologia i clínica de les malalties neurològiques i psiquiàtriques, dins una orientació molt organicista
Emil Adolf von Behring
Biologia
Medicina
Metge i bacteriòleg alemany.
Treballà a l’institut d’higiene de Berlín, on, en collaboració amb Shibasaburo Kitasato, demostrà 1890 que el sèrum d’animals infectats amb bacteris del tètanus provocava immunitat en ésser injectat en altres animals, demostració que pot ésser considerada el punt d’arrencada de la immunologia Reeixí a preparar el sèrum antidiftèric 1891 L’any 1901 li fou concedit el primer premi Nobel de medicina i fisiologia