Resultats de la cerca
Es mostren 2069 resultats
Frank Macfarlane Burnet

Medicina
Immunologia
Metge immunòleg australià.
Doctorat a Melbourne 1923 i llicenciat en filosofia a Londres 1929, treballà a Anglaterra, on participà en l’isolament del virus de la grip 1933, i a l’institut Eliza Hall de Melbourne El 1960 compartí el premi Nobel de medicina amb PBMedawar per les aportacions a l’estudi de la tolerància immunològica, bàsiques en els empelts de pell i els trasplantaments d’òrgans És autor de llibres de caràcter mèdic The Clonal Selection Theory of Acquired Immunity , 1959 i filosòfic Credo and Comment A Scientist Reflects , 1979
Charles Brenton Huggins
Medicina
Metge canadenc.
Format a Harvard, Yale i Washington, el 1927 ensenyà a la Universitat de Chicago, on fundà el Laboratori Ben May per a la recerca del càncer, que dirigí en 1951-69 Estudià la dependència hormonal dels càncers en l’home i els animals, l’adrenalectomia bilateral en l’home, el principi transformador de l’uroepiteli, la formació dels ossos, de la medulla òssia i els enzims sèrics Rebé importants premis científics per la seva tasca, i entre ells, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1966, juntament amb FPRous Entre les seves nombroses publicacions sobresurt Experimental Leukaemia and…
Wilhelm His
Medicina
Metge i històleg suís, un dels fundadors de l’embriologia humana.
Introduí l’ús del microtom 1865 Treballà principalment en l’embriologia i la histologia del sistema nerviós i fou un dels primers partidaris de la teoria neuronal El seu fill Wilhelm His Basilea 1863 — Riehen, Basilea 1934 descobrí i descriví el fascicle de His
Walter Rudolf Hess
Medicina
Metge suís.
Féu estudis a Lausana, Berna i Zuric i fou durant molts anys director de l’institut de fisiologia de Zuric Són notables els seus treballs sobre neurofisiologia, en particular els referents al diencèfal, que el portaren a compartir, amb Egas Moniz, el premi Nobel de fisiologia i medicina de l’any 1949 També féu notables estudis sobre la viscositat de la sang
Teófilo Hernando Ortega
Medicina
Metge castellà.
Llicenciat a Madrid el 1903, amplià estudis a Estrasburg amb Schmiedeberg Catedràtic de terapèutica de la Universitat de Madrid 1912 i membre de la Real Academia de Medicina 1922, fou president del Consejo Nacional de Cultura 1933 Exiliat a París 1938-43, en tornar no recuperà els seus càrrecs Cultivà la digestologia juntament amb G Marañón fou autor d’un Manual de medicina interna 1916, text bàsic per al progrés de la medicina interna a l’Estat espanyol Ha estat un dels màxims impulsors del desenvolupament de la farmacologia moderna a l’Estat espanyol i un eficaç creador d’escola
Rafael Hernández i Mercadal
Biologia
Medicina
Metge i naturalista.
Fill de l’apotecari Andreu Hernández i Basilis Es doctorà a Montpeller 1806 Fou metge de sanitat militar i féu estudis sobre epidemiologia Observaciones históricas sobre el origen y estado actual de la vacuna en Menorca, 1814 Bon coneixedor dels avenços en les ciències naturals, sostingué una polèmica 1815-16 amb Joan Ramis i Ramis, de qui criticà, amb tota justícia, el Specimen animalium, vegetabilium et mineralium in insula Minorica frequentiorum El 1825 ajudà Jacques Cambessedes en la seva exploració botànica de les Balears Entre altres obres, escriví Observaciones que pueden servir para…
Francisco Hernández
Biologia
Medicina
Metge i naturalista castellà.
Amic personal d’Andreas Vesal, fou un dels introductors als reialmes hispànics de l’anatomia vesaliana i un dels primers defensors de la circulació pulmonar Fou metge dels hospitals de Guadalupe, on tingué com a collaborador el vigatà Francesc Micó, amb qui herboritzà per Extremadura, Castella i Andalusia Dirigí la primera expedició científica destinada a conèixer la flora i la fauna d’Amèrica, enviada per Felip II el 1570 a Nova Espanya, on romangué fins el 1577, recollint materials i escrivint una Història Natural de Nueva España que no arribà a veure mai publicada, els originals de la qual…
Félix d’Hérelle
Biologia
Medicina
Metge i microbiòleg canadenc.
El 1915, estudiant cultius de bacil disentèrics a l’Institut Pasteur de París, descobrí un agent infecciós filtrable que destruïa els bacteris, l’anomenà bacteriòfag i l’identificà com un virus La seva memòria, publicada el 1917, commocionà els microbiòlegs i obrí una polèmica sobre la natura del bacteriòfag que no s’acabà fins que el microscopi electrònic en permeté la visualització
Ḥasday Cresques
Filosofia
Medicina
Rabí, metge, filòsof i dirigent jueu.
De família principal de Barcelona, el 1367 ja era secretari de l’aljama Des del 1373, per la seva autoritat, els reis li encomanaren de resoldre plets entre jueus El 1387 obtingué de Joan I la llicència d’excomunicar tots els jueus transgressors de la llei mosaica i el 1390 fou nomenat familiar reial i jutge de totes les causes de malšinut El 1389 traslladà el domicili a Saragossa per tal d’exercir-hi com a rabí Durant els avalots de l’any 1391 —en què morí el seu únic fill— activà des de la cort la salvaguarda de les aljames i la restauració de les de Barcelona i València El 1396 redactà…
Ḥasday ben Šapruṭ
Política
Medicina
Metge i polític al servei dels primers califes de Còrdova.
Nomenat nassí de les aljames andalusines, sota el seu mecenatge s’inicià el desenvolupament intellectual del judaisme hispànic estudis talmúdics —al marge de les acadèmies orientals—, científics i literaris i traduí a l’àrab la Matèria mèdica de Dioscòrides