Resultats de la cerca

El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan Freixas i Freixas Hi foren…

Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva Constà de tres seccions estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social Hi participaren 295 congressistes

Es dedicà a defensar l’ortodòxia catòlica en tots els actes relacionats amb la medicina A partir del 1898 publicà una revista titulada El Criterio Católico en las Ciencias Médicas , que era una continuació d' El Sentido Católico en las Ciencias Médicas , que havia aparegut del 1879 al 1888 El primer president de la societat fou Joan Samada i Auger, si bé l’inspirador era Jordi Anguera i Caylà, que fou també el censor de la revista El secretari de redacció i un dels autors més constants fou Blanc i Benet Altres presidents foren Anguera, ABassols i Prim, Cirera i Salse, Corominas i Pedemonte i…

El 27 de març de 1920 tingué lloc la seva reunió constitutiva, en què foren elegits president i secretari HPuig i Sais i JMestre i Puig A partir del juny del 1920 publicà un Butlletí Aconseguí d’aplegar més del 80% dels metges de Catalunya i de les Balears Fou perseguit i clausurat per la dictadura de Primo de Rivera i suspès definitivament l’any 1939 Creà la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, la Cooperativa de Consum, les Caixes de Previsió i de Crèdit construí el Casal del Metge redactà una Ponència de sanitat i beneficència sollicitada per la Generalitat i contribuí a la delimitació…

Duu a terme un programa de reorganització de la personalitat dels alcohòlics en fase de regeneració basat en el fet que aquests expliquin les seves experiències en comú i així els uns ajudin els altres

La denominació actual és del 1919 i la seva darrera reglamentació és del 1967 En formen part 40 acadèmics numeraris

Les collisions amb la decadent Universitat de Mallorca i les dificultats econòmiques determinaren una curta durada L’última sessió acadèmica és registrada el 1800 El seu arxiu es conserva a l’actual Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca són interessants les descripcions medicotopogràfiques de diferents poblacions de l’illa

El seu portaveu era l' Enciclopedia Médico-Farmacéutica Fou una de les pioneres de la creació dels collegis oficials de metges i farmacèutics, d’acord amb les directrius oficials i en contra de la majoria dels professionals del país d’aleshores El seu primer president fou Lluís de Marlès i de Cusà

S'ocupà dels accidents i malalties dels treballadors i del treball de les dones i dels infants Tingué com a òrgan d’expressió el Boletín de la Academia de Higiene 1893 Entre els seus membres més actius cal esmentar Joan Giné i Partagàs, Ignasi Valentí i Vivó, Rafael Rodríguez i Méndez i Josep Queraltó El 1905 fou declarada oficial L’any 1906 organitzà el Primer Congrés d’Higiene de Catalunya, que presidí Felip Proubasta