Resultats de la cerca

A cinc anys, gràcies a un tractament mèdic superà sense seqüeles una greu poliomielitis, experiència que decidí la seva vocació per la medicina És responsable del Servei d’Oncologia i Hematologia Pediàtriques de la Vall d'Hebron, que el 1984 introduí el tractament de la leucèmia mitjançant transplantaments del moll de l’os a l’Estat espanyol A la fi de la primera dècada del segle XXI aquest servei havia realitzat prop d’un miler de trasplantaments a nens malalts de càncer, xifra que duplicava la de qualsevol altre hospital de l’Estat espanyol El 2012 el Servei rebé el màxim guardó europeu de…

El 1948 es llicencià a la Universitat de Barcelona, i el mateix any guanyà per oposició la plaça d’intern de cirurgià d’urgències de l’Hospital Clínic i ajudant de pràctiques de la facultat Per tal d’especialitzar-se en Cirurgia Ortopèdica i Traumatològica COT, amplià estudis becat al Nutfield Orthopaedic Centre, a Oxford, sota la direcció de Josep Trueta 1949-53, el qual el 1958 li dirigí la tesi sobre els efectes de la poliomielitis En tornar, treballà a l’Hospital d’Infecciosos actualment Hospital del Mar fins el 1965, i es dedicà sobretot a tractar les seqüeles de la poliomielitis Des del…

Llicenciat a la Universitat de Barcelona l’any 1939, s’especialitzà en pediatria Establí la seva consulta a l’Eixample de Barcelona, però des de l’inici de la seva activitat professional prestà una atenció creixent a la població infantil del barri obrer de Nostra Senyora del Port Barcelona Fins el 1961 dugué a terme la seva tasca en un pis llogat de migrades condicions sanitàries a Cantunis i, des d’aquest any, i fins al 1985, al dispensari parroquial, cedit pel rector de la parròquia del barri El 1989, d’acord amb el bisbat de Barcelona i el Servei Català de la Salut, inaugurà al mateix…

Graduat per la Universitat de Columbia 1966 obtingué el Màster en medicina i cirurgia Després d'un any de residència, de 1968 a 1970 fou investigador associat del National Institutes of Health Posteriorment completà la residència a l'Hospital General de Massachusetts i s'especialitzà en malalties cardiovasculars l'any 1973, que s'incorporà com a professor associat al Duke University Medical Center fins el 1977, que fou nomenat titular i el 1982 catedràtic Des del 1976 és investigador al Howard Hughes Medical Institute La seva recerca se centra en els receptors adrenèrgics i, molt especialment…

Arribà de petit a Mallorca i es llicencià en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia Entrà al PSIB a 25 anys i en fou secretari de Participació Ciutadana 1994-97 i de Benestar Social 1997-2000 Batlle de Sóller 1996-98, al juny del 1999 aconseguí un escó de senador, substituint Antoni Garcíes, que havia abandonat la cambra El 2000 renovà el càrrec i a la següent legislatura, el 2004, fou nomenat delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, càrrec en el qual es mantingué fins el 2011

Nascut en una família d’acadèmics que es traslladà el 1964 als Estats Units, es graduà el 1982 a la Brown University d’Iowa i posteriorment obtingué un màster per la Harvard Medical School 1991 i un doctorat en antropologia 1993, també per la Universitat de Harvard L’any 1987 fou cofundador de Partners In Health, una organització per a l’assistència mèdica en entorns de pobresa, de la qual fou director executiu fins el 2003, i que implantà un model innovador de tractament, aplicat amb èxit a Haití, Perú i Ruanda, entre altres països El 2003 s’incorporà a l’ Organització Mundial de la Salut ,…

Llicenciat en medicina i cirurgia 1982 i doctor 1985 per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a les universitats de Nancy I i París V 1985-88, especialitzant-se en nutrició És catedràtic de nutrició i bromatologia i director del Grup de Recerca en Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili També ocupa el càrrec de cap clínic de nutrició de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, del qual en 1994-1997 fou responsable de la Unitat de Nutrició Clínica del Servei de Medicina Interna És director del Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans 2008, president de…

Llicenciat en medicina l’any 1943 i en farmàcia l’any 1951, fou catedràtic de farmacologia de les facultats de medicina de Cadis 1965, València 1966-69, de la Universitat Autònoma de Barcelona 1971, de la qual fou degà i vicerector 1973-75 i director de l’Institut de Biologia Fonamental 1976-80, i de farmacologia de la Universitat de Barcelona 1980 en successió del seu mestre Francisco Garcia-Valdecasas  fins a la jubilació 1986 i posteriorment professor emèrit fins l’any 1990 Fou també delegat del Ministeri de Sanitat de la província de Barcelona fins l’any 1982 L’any 1973 ingressà a l'…

Estudià a Berkeley i Baltimore i fou metge a la US Navy Professor a la Johns Hopkins University des del 1967, el 1978 li fou atorgat el premi Nobel de medicina, juntament amb WArber i DNathans, pels treballs sobre els enzims de restricció enzim de restricció en Haemophillus influenzae , els quals no sols reconeixen regions específiques d’ADN sinó que el fragmenten sempre per uns mateixos indrets Introduí també el procediment d’isolament més emprat dels enzims de restricció

Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978