Resultats de la cerca

Clínicament s’expressa amb pèrdua de força muscular i miàlgies La ruptura de cèllules musculars provoca un vessament a la circulació sanguínia de substàncies intracellulars, com ara enzims, mioglobina i electròlits Algunes d’aquestes substàncies, sobretot la mioglobina, poden ocasionar lesions renals i hemòlisi intravascular a altes concentracions

S'anomenen pseudoquists per l’absència d’epiteli en la seva càpsula Es produeixen després de processos inflamatoris d’etiologia diversa El pàncrees és l’òrgan que amb més freqüència en presenta En les pancreatitis, per exemple, s’esdevenen una sèrie de canvis histològics en què intervenen els mateixos enzims pancreàtics Aquests digereixen els teixits i provoquen una liquació i una reacció inflamatòria al seu voltant que afecta els òrgans veïns i acaba formant la falsa càpsula per reacció fibròtica del teixit connectiu Moltes d’aquestes lesions són reabsorbides un cop resolt el problema…

Hom coneix una trentena d’espècies de protozous paràsits de l’espècie humana, però no totes són patògenes Els grups que presenten organismes patògens són balantidi, ameba, plasmodi, tripanosoma, leishmània, toxoplasma, pneumocist, trichomonas i giàrdia

Es tracta d’adenomes hipofisiaris de creixement molt lent al llarg de molts anys L’excés de prolactina provoca hipogonadisme en ambdós sexes amenorrea, galactorrea i infertilitat en la dona, i oligoespèrmia, impotència i infertilitat en l’home Si el tumor és prou gran per a comprimir estructures veïnes, pot ocasionar alteracions neurooftalmològiques Davant la presència de símptomes que facin sospitar de l’existència d’un prolactinoma, la determinació de prolactinèmies altes motiva la pràctica d’una ressonància magnètica nuclear per a demostrar l’existència d’un tumor hipofisiari El tractament…

La producció de prolactina depèn de la hipòfisi i de l’hipotàlem, per tant, qualsevol alteració en aquest àmbit, sobretot neoplàsies i malalties infiltratives com la sarcoïdosi, poden incrementar-la i provocar una prolactinèmia per sobre dels valors basals La síntesi de prolactina pot ésser estimulada secundàriament per una gran quantitat de fàrmacs, la majoria amb acció terapèutica sobre el sistema nerviós central Altres causes menys freqüents d’augment de la prolactina són l’hipotiroïdisme, el fracàs renal agut, la cirrosi hepàtica, estímuls neurogènics lesions de la medulla espinal o de la…

El perfil farmacològic de les substàncies procinètiques és molt divers i inclou agonistes colinèrgics, benzamides, antidopaminèrgics, anàlegs de la somatostatina i antagonistes opiacis

Tot i que l’edat cronològica i la biològica no sempre coincideixen, es considera que l’edat es manté estable des dels 20 anys fins als 60, quan l’envelliment dels òrgans implicats en la fonació comença a provocar-hi canvis Els cartílags s’ossifiquen, les articulacions es deterioren, la musculatura s’atrofia i disminueixen les secrecions generant un augment d’aire a la veu, increment de fatiga local i una disminució de la flexibilitat Els canvis hormonals propis de l’edat potencien aquests canvis

Proporciona dades qualitatives de l’arribada de flux sanguini a l’extremitat La major precisió de l’ecografia Doppler situa la pletismografia en una segona línia de diagnòstic És útil en el diagnòstic i la valoració de la malaltia arterial oclusiva crònica, permet estudiar la funció dels petits vasos i, en funció dels resultats obtinguts, avaluar un membre En el cas dels diabètics, la pletismografia digital permet avaluar l’afectació vascular digital quan l’ecografia Doppler dels grans vasos proporciona un bon senyal

És aplicable a estructures epitelials i tubulars que serveixen de pas bé al bol alimentari, en cas del tub digestiu, bé a un fluid orgànic en cas de les vies urinàries o de l’arbre biliar Està indicada en cas d’obstrucció del pas més avall del lloc on es fa l’ostomia, quan no hi ha una altra manera de tractar-ho Pel que fa al tub digestiu, la gastrostomia i la jenunostomia poden estar indicades per a alimentar el pacient a través de l’obertura

S'aplica a la cirurgia del càncer de mama La possibilitat de cirurgia conservadora de la mama, en cas de càncer, depèn del fet que la relació entre els volums del tumor i el de la glàndula mamària permeti una correcta extirpació amb un marge de seguretat sense malmetre excessivament l’estètica mamària Mitjançant tècniques d’oncoplàstia, basades en les tècniques convencionals de cirurgia plàstica mamària, es pot conservar part de la glàndula mamària encara que aquesta relació no sigui adient per a una cirurgia conservadora simple En alguns casos en què la relació de volums és bona, es pot…