Resultats de la cerca

Histològicament és benigne i els símptomes depenen de la localització i de les estructures nervioses que pugui comprimir

Considerat durant molts anys com un bacteri no patogen, actualment se sap que està implicat en l’etiopatogènia de la gastritis crònica activa, del limfoma gàstric i de l’úlcera gastroduodenal i se'l considera un agent carcinogenètic gàstric El bacteri no n'és l’únic responsable, i no tothom que n'està colonitzat desenvolupa alguna d’aquestes malalties Per això, la comunitat científica recomana realitzar un tractament antibiòtic per a erradicar-lo només en aquells casos que hi hagi malaltia i que es demostri la presència del bacteri a la mucosa gàstrica El tractament antibiòtic, a més, no…

Les distintes espècies formen part de la flora bacteriana gàstrica i intestinal de diversos mamífers, que ocasionalment poden actuar com a patògens

Els granulòcits engloben els neutròfils, els eosinòfils i els basòfils, però sovint només hi ha afectació dels neutròfils Les causes poden ésser congènites, per patologia autoimmune, per fàrmacs, postinfeccioses, etc El dèficit de granulòcits comporta perill d’infeccions

Com totes les cèllules sanguínies, es formen a la medulla òssia a partir de cèllules progenitores pluripotencials o cèllules mare Sota la influència de diversos factors hematopoètics, les cèllules mare, potencialment precursores de qualsevol cèllula sanguínia, proliferen cap a cèllules progenitores cada cop més compromeses en una línia cellular

La presència de secreció per l’orifici extern d’un únic galactòfor pot ésser secundària a una patologia intraluminal sovint es tracta d’un papiŀloma Tanmateix, cal descartar una lesió maligna, sobretot si hi ha presència hemàtica a la secreció La galactografia, juntament amb la mamografia i l’anàlisi del líquid secretat, orientaran cap al diagnòstic malgrat tot, per a obtenir el diagnòstic de certesa, sovint cal l’extirpació quirúrgica del galactòfor galactoforectomia

Comporta una dificultat o un retardament en el buidament gàstric L’etiologia més freqüent és la neuropatia diabètica altres causes poden ésser la secció quirúrgica del nervi vague per anullar la secreció d’àcid i afavorir la curació de la malaltia ulcerosa aquesta cirurgia està pràcticament obsoleta arran de l’adveniment de medecines antisecretores antihistamínics H2 i inhibidors de la bomba de protons

Habitualment s’instiŀla una solució radioopaca per l’orifici extern de la fístula i s’hi practiquen radiografies Serveix per a constatar els teixits o òrgans afectats, estudiar el trajecte fistulós i decidir el tractament, que sovint és quirúrgic

Les fístules externes que comuniquen una víscera respiratòria o digestiva amb l’exterior curen quan ho fa la lesió visceral que les havia provocat això és cert en tots els casos excepte en les fístules perianals, que requereixen de la fistulectomia Les fístules secundàries a processos supuratius crònics per infeccions cutànies també acostumen a necessitar la cirurgia per a curar la infecció i tractar la fístula