Resultats de la cerca

Les collisions amb la decadent Universitat de Mallorca i les dificultats econòmiques determinaren una curta durada L’última sessió acadèmica és registrada el 1800 El seu arxiu es conserva a l’actual Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca són interessants les descripcions medicotopogràfiques de diferents poblacions de l’illa

La Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País funda l’Acadèmia Mèdico-Pràctica de Mallorca

A conseqüència de no voler admetre-hi els professionals que eren exclusivament cirurgians, aquests fundaren el 1847 l’Acadèmia Quirúrgica Mallorquina, de curta durada

Epidèmia de febre groga a Barcelona, València, Alacant i Palma de Mallorca

Es doctorà en medicina a Palma 1780 Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Medicopràctica de Mallorca 1787 És autor de diversos tractats mèdics i de poesies inèdites, en llatí i en castellà, de tema religiós

Nebot de Bartomeu Caldentei, fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació Fou canonge de la seu de Mallorca Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus Pavia, 1496

Doctor en arts i medicina És autor del Libro del arte de las comadres 1541, un dels primers i més influents escrits sobre obstetrícia i pediatria en llengua moderna a la península Ibèrica Un poema seu, dedicat a Carles V amb motiu de la visita d’aquest a Mallorca, fou publicat el 1863

Fou un dels metges pràctics de més anomenada a Mallorca, on introduí les idees de la vacunació antivariolosa Entre els seus escrits cal esmentar la Memoria sobre el poderoso y saludable uso de la música en las enfermedades nerviosas ocasionadas por pasiones de ánimo 1792 i una altra sobre el tètan publicada pòstumament 1798

Es llicencià a Barcelona 1839 El 1840 s’establí a València, on fou un dels fundadors de l’Institut de Medicina i redactor del seu butlletí Exercí posteriorment a Albacete, Cambil i Huelma, i el 1850 s’establí a Madrid Era membre de les acadèmies de medicina i cirurgia de Madrid, Barcelona, Granada i Mallorca Collaborà a “Siglo Médico” Era admirador de Bacon Publicà diversos treballs de caràcter pràctic sobre l’ús del cerat simple 1841, els tumors encefalítics 1846, la metàstasi, el còlera, el càncer, les aigües termals, i de caràcter teòric, com Tratado de la verdad en medicina…

Estudià medicina i filosofia a Roma Morí ajusticiat a 24 anys per l’acusació d’haver emmetzinat un cristià i perquè es negà a acceptar l’absolució en canvi del baptisme Hom en conserva una poesia religiosa i algunes poesies profanes, una de les quals és la seva pròpia elegia