Resultats de la cerca

Fill de Joan Baptista Peset i Vidal  i pare del metge i polític Joan Baptista Peset i Aleixandre  Doctor en medicina 1875 i ciències fisicoquímiques 1879, fou professor del laboratori municipal de València, director del judicial de Madrid i catedràtic de terapèutica de la universitat valenciana Entre d’altres investigacions, el 1879 assenyalà la inactivitat polarimètrica de certs productes sintètics i aplicà els raigs X per demostrar adulteracions medicamentoses Publicà Tratado de terapéutica 1894 i altres estudis professionals, així com treballs sobre història de la medicina al País…

Fou un dels principals dirigents de l’Agrupació Valencianista Republicana, primer, i del Partit Valencianista d’Esquerra, després Representant aquest partit formà part del Comitè Executiu Popular, per l’agost del 1936, i posteriorment gener del 1937, del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituí l’antiga diputació, on es féu càrrec de la conselleria de cultura, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals PaísValencià i, sobretot,…

Estudià i exercí la medicina a València, on dugué a terme una meritòria labor professional durant l’epidèmia de còlera del 1885 Organitzà el primer Congrés Mèdic Regional de València 1891 Es distingí en els estudis pedagògics per a l’ensenyament de sordmuts, i amb el seu llibre De la enseñanza del sordomudo por el método oral puro 1894 contribuí en alt grau a renovar els sistemes per a llur recuperació Publicà diverses obres sobre otorrinolaringologia La fisiología del lenguaje, La intubación laríngea , etc i dirigí el Boletín del Instituto Médico Valenciano i la Revista Valenciana de…

Especialitzat en temes sociològics i ecològics, pronuncià conferències i publicà nombrosos articles i els llibres La casa sin tejado 1970, Ruta y patria del Quijote 1972, La sexualidad femenina 1975 i Informe sexual de la mujer española 1978

Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener Es llicencià en medicina Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar 1919 i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes 1919, que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista 1923, arran de la instauració de la dictadura de Primo de Rivera, que, separant-se de La Correspondencia de…

Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno  1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966…

Vida i obra Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València, fou fundador i president de l’Aula Francesc Xavier Balmis per a la promoció mèdica del valencià Com a poeta figura en les antologies Poetes universitaris valencians 1962, Nova antologia de la poesia catalana 1964, i Dinou poetes dels seixanta 1987, entre d’altres Ha publicat els reculls poètics Poemes de la fi 1964, La platja 1968 premi València de Literatura 1965, La ciutat de la platja 1972, premi Ausiàs Marc 1971, Viatge al teu nom 1982, El matí de les fulles i El rostre de l’amant , totes dues del…

El primer congrés Barcelona, juny del 1913, que aplegà més de cinc-cents participants, fou organitzat per l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya, per iniciativa de Manuel Salvat i Espasa i d’Enric Ribas i Ribas El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats tifoide complicacions sèptiques dels traumatismes Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos El segon Barcelona, juny del 1917 fou presidit per Joan Freixas i Freixas Hi foren…

Ingressà el 1635 a l’orde dominicà i viatjà per la península Ibèrica, Occitània i Itàlia Fixà la seva residència a Roma 1653-72 on féu gravar els dibuixos de moltes de les plantes recollides en els seus viatges Perduts el seus escrits en un incendi, Antoine de Jussieu publicà, el 1714, sota el títol de Plantas per Galliam, Hispaniam et Italiam observatae iconibus aeneis exhibitae , la impressió dels gravats de les plantes, acompanyats d’alguns comentaris Hi ha un cert nombre d’espècies procedents del Principat i del PaísValencià, facilitades a Barrelier per Joan…

La propagació pot ésser per contacte directe, a través del malalt, o per contacte indirecte, mitjançant objectes aliments, insectes o aigua contaminats Quan, per la seva extensió, una epidèmia ultrapassa les fronteres de territoris extensos estats, continents, etc se la qualifica de pandèmia , tot i que, llevat dels casos indiscutibles en què la infecció assoleix una difusió mundial, la qualificació de pandèmia pot variar segons criteris més o menys restrictius A causa de la manca de coneixements mèdics i d’higiene, les epidèmies delmaren sistemàticament la població mundial durant molts…