Resultats de la cerca

La majoria es produeixen a la glàndula submaxiŀlar, en proporció menor a la glàndula paròtide i és excepcional el cas de la sublingual i glàndules accessòries El càlcul està format per una matriu orgànica composta per moc i un detrit divers amb cèllules mortes cèllules epitelials descamades i bacteris, i un precipitat principalment de fosfat càlcic És difícil precisar-ne l’etiologia, però en molts casos la formació del càlcul pot estar relacionada amb una estasi de la saliva La glàndula afectada s’inflama en no poder drenar bé la saliva i es pot originar un dolor intens durant la ingestió d’…

Qualsevol causa obstructiva pot provocar un megaurèter En cas de càlcul obstructiu, habitualment el quadre clínic motiva una acció terapèutica que soluciona el problema abans d’arribar a una dilatació ureteral important Però en el cas d’obstrucció per neoplàsies intrínseques a la via urinària o extrínseques que actuïn comprimint o infiltrant l’urèter, el procés és tan lent i progressiu que s’arriba a la situació de megaurèter de forma asimptomàtica Aquesta obstrucció crònica produeix una atròfia del ronyó corresponent

És un derivat de l’amfetamina i, per tant, augmenta l’alliberament de neurotransmissors cerebrals com la serotonina, la noradrenalina i la dopamina, que estimulen el sistema nerviós central generant un estat d’empatia que facilita les relacions socials i elimina la sensació de cansament Té efectes perillosos a curt termini i tòxics molt greus a llarg termini L’estimulació del sistema nerviós pot ocasionar alteracions en el càlcul visual de les distàncies i provocar accidents de trànsit El seu consum crònic causa una disminució en la concentració de dopamina que comporta alteracions greus de…

Estudià a la Universitat d’Oslo, on es graduà en psicologia el 1990 i es doctorà en neurofisiologia el 1995 Amb la seva dona,  May-Britt Moser , s’incorporà l’any següent a la Universitat Cientificotècnica de Trondheim, on des del 1998 és catedràtic de neurociència Amb May Britt-Moser fundà el 2002 el Centre per a la Biologia de la Memòria, adscrit a la mateixa universitat, que el 2007 es reconvertí en l’Institut Kavli per a la recerca en neurociència, del qual és director El seu camp de recerca són els circuits neuronals involucrats en la localització, la memorització i el càlcul espacials…

Estudià a la Universitat d’Oslo, on obtingué el doctorat en neurofisiologia el 1995 Amb el seu marit Edvard Moser  s’incorporà l’any següent a la Universitat Cientificotècnica de Trondheim, on des del 2000 és catedràtica de neurociència Amb Edvard Moser fundà el 2002 el Centre per a la Biologia de la Memòria, adscrit a la mateixa universitat, que el 2007 es reconvertí en l’Institut Kavli per a la recerca en neurociència, del qual ha estat vicedirectora fins el 2012 Des del 2013 dirigeix el Centre de Computació Neuronal, adscrit a l’Institut Kavli El seu camp de recerca són els circuits…

Es llicencià en medicina a Pàdua 1526 i residí des del 1532 a Milà, on fou professor de matemàtiques i exercí de metge, professió que li donà renom europeu El 1541 fou nomenat catedràtic de medicina a Pavia, i el 1562, a Bolonya El 1570 fou empresonat, acusat d’heretgia, i fou obligat a abjurar privadament Com a matemàtic, formà part del grup renaixentista que fonamentà l’àlgebra simbòlica en Ars magna 1545 donà la solució de l’equació de tercer grau a partir de la fórmula de Tartaglia, i la de la de quart grau a partir de la fórmula del seu deixeble Ferrari en Liber de ludo aleae presentà el…