Resultats de la cerca

Catedràtic de patologia general de la Universitat de Salamanca 1955, de la qual fou rector 1960-67, i de la Universitat de Barcelona 1968 És coautor d’un tractat de patologia i d’estudis sobre l’ensenyament de la medicina

Especialitzat en radiologia, forense 1962 i professor d’història de la medicina Catedràtic de terapèutica física de la Universitat de Sevilla 1970, entre molts altres llibres és autor de Medicina y sociedad en la España romana i coautor de Manual de terapéutica física y radiología i de Tabaco y salud 1980 També cultivà la literatura i guanyà el premi Nadal del 1980 amb la novella Concerto grosso

Llicenciat per la Universitat de València 1947 i doctorat a Madrid 1949, fou catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada 1960-1973 i València 1973 fins a la jubilació 1987, i membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València Treballà principalment en el camp del laboratori de medicina legal 1951-73 i el peritatge psiquiàtric És coautor d’un Tratado de medicina legal 1962 i autor de Medicina legal y toxicología 1977 Fou doctor honoris causa per la Universitat de Montpeller Fundà una de les escoles més actives de medicina laboral a l’Estat espanyol…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià l’any 1925 Continuà els estudis a Madrid, on es doctorà el 1928 Guanyà per oposició una plaça de professor a la Universitat de Saragossa Becat pel govern espanyol, amplià estudis a París, Estrasburg i Brusselles De 1934 a 1938 fou professor titular a la càtedra de bioquímica de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Barcelona i director 1934-39 de l’Institut dels Sòls de Catalunya, període durant el qual publicà, juntament amb Josep Valle i Arribas, Què és la ciència del sòl 1938, primer manual d’edafologia escrit en català Fou…

El 1949, molt jove, emigrà amb la seva família a Amèrica i s’establí a Méxic Hi cursà estudis de medicina a la Universitat Nacional Autónoma de Mèxic UNAM, 1957-1962 El 1965 se n'anà al Regne Unit, on, a Glasgow Escòcia, 1965-1966, feu estudis de doctorat en otorrinolaringologia Des del 1970 exercia com a professor a la càtedra d’otorrinolaringologia a la facultat de medicina de la UNAM Fou nomenat cap del servei d’otorrinolaringologia de l’Hospital Central de Petróleos Mexicanos Des del 1982, era membre de l’Academia Nacional de Medicina i, des del 1980, president de la Sociedad Mexicana de…

Es llicencià en medicina a Barcelona 1965, s’especialitzà en cirurgia, traumatologia i ortopèdia i es doctorà el 1975 Coautor dels llibres La sanidad, hoy 1975 i El Servei Nacional de Salut, una alternativa democràtica a la sanitat 1977, collaborà en el desè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i fou coordinador general de l’Àmbit d’estructura sanitària del Congrés de Cultura Catalana 1977 Afiliat al PSUC el 1968, en fou delegat a l’Assemblea de Catalunya, per la qual cosa fou empresonat el 1974 El 1977 fou nomenat conseller de sanitat i assistència social de la Generalitat de…

Fundà el primer centre de medicina de l’esport privat d’Espanya 1981 i dirigí el departament de medicina de l’esport de l’Institut Universitari Dexeus 1985-95 Fou cap del departament de medicina de l’esport a la policlínica de la Vila Olímpica durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i del departament de fisiologia i medicina de l’esport del CAR de Sant Cugat 1988-91 Treballà per a diferents federacions i seleccions rem, atletisme, natació, ciclisme, waterpolo i beisbol 1981-2010 Entre el 1988 i el 2021 fou catedràtic de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC, on coordinà …

Doctor en psicologia per la McGill University 1954 Les seves primeres recerques es basaren en l’estudi de la síndrome del membre fantasma en pacients que sentien dolor en membres amputats Juntament amb el neurofisiòleg britànic Patrick Wall, l’any 1965 formulà la teoria de la porta d’entrada gate-control theory , que postula que el sistema nerviós té mecanismes propis de modulació i que no és possible d’explicar totes les seves reaccions segons el sistema estímul-resposta Amb algunes correccions, la porta d’entrada és el paradigma actual de la fisiologia del dolor L’any 1990 Melzack proposà…

Estudià a la Universitat de Barcelona i s’hi llicencià el 1949 fins el 1954 fou metge de l’Hospital Clínic i professor ajudant de la facultat de medicina A partir del 1961 exercí com a metge de zona de la Seguretat Social Del 1970 al 1975 fou cap del servei de medicina interna de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona Membre de la Societat Catalana de Biologia i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, ideà i presidí el Comitè d’Informació i Documentació Sanitàries, fou el principal ponent de “Funció social de la medicina” del Xè Congrés de Metges i Biòlegs 1976 i, vicepresident del XIIè 1984 fou…

Llicenciat en medicina 1987 i posteriorment doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, en 1989-92 obtingué l’especialització en oncologia mèdica a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, on l’exercí al departament d’oncologia en 1993-97 Aquest any passà al servei d’oncologia de l’ Hospital Universitari Vall d’Hebron , on fou successivament metge especialista fins el 2005 i cap de secció fins el 2010 Aquest any esdevingué cap de recerca del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia VHIO i posteriorment n’esdevingué director És responsable de la Unitat d’Investigació de Teràpia…