Resultats de la cerca

Descobrí el bacil de Bang Brucella abortus , una brucella que origina la brucellosi o malaltia de Bang

Fou un dels iniciadors de l’estudi experimental dels fenòmens magnètics Descobrí el magnetisme terrestre i ideà i construí el primer electroscopi La seva obra més important és De magnete magneticisque corporibus et de magno magnete tellure 1600

Juntament amb Enders i Weller que compartiren amb ell el premi Nobel de medicina el 1954, descobrí noves tècniques de cultius de virus que facilitaren el coneixement de nous tipus i l’obtenció de vacunes contra malalties víriques, especialment la poliomielitis

Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John…

Introduí l’ús del microtom 1865 Treballà principalment en l’embriologia i la histologia del sistema nerviós i fou un dels primers partidaris de la teoria neuronal El seu fill Wilhelm His Basilea 1863 — Riehen, Basilea 1934 descobrí i descriví el fascicle de His

Descobrí l’existència de dos tipus de sinapsi diferents en el sistema nerviós vegetatiu, un en què predomina l’adrenalina com a neurotransmissor i l’altre en què predomina la isoprenalina Aquesta descoberta fou la base per als estudis posteriors sobre la transmissió dels estímuls nerviosos

El 1915, estudiant cultius de bacil disentèrics a l’Institut Pasteur de París, descobrí un agent infecciós filtrable que destruïa els bacteris, l’anomenà bacteriòfag i l’identificà com un virus La seva memòria, publicada el 1917, commocionà els microbiòlegs i obrí una polèmica sobre la natura del bacteriòfag que no s’acabà fins que el microscopi electrònic en permeté la visualització

El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…

Descobrí el Tripanosoma cruzi 1909, agent causant de la tripanosomiasi americana malaltia de Chagas freqüent a l’Amèrica Central i del Sud, transmesa per la picada de certs insectes, especialment de Triatoma megista N'hi ha formes agudes i cròniques Les formes agudes afecten primordialment els infants i es caracteritzen per un quadre febril, un edema palpebral, una conjuntivitis i alguns infarts ganglionars Les formes cròniques es caracteritzen principalment perquè afecten el cor, en forma d’asistòlia crònica

Estudià medicina, química i mineralogia Fundador de l’homeopatia, descobrí que tots els medicaments eren hidrosolubilitzables per fregament suspensió colloidal A l’epidèmia de còlera del 1831 fou el primer a descriure'n la causa com una petita estructura vivent, i introduí el tractament antisèptic per a combatre'l Publicà Fragmenta de viribus medicamentorum positivis 1805, Reine Arzneimittellehre ‘Farmacologia pura’, 1811-20 i Die Kronische Krankheiten, ihre eigentümlige Natur und Heilung ‘Les malalties cròniques, la seva especificitat i la seva cura’, 1828-38