Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
colecistoduodenostomia
Medicina
Anastomosi quirúrgica entre la bufeta biliar i el duodè.
Es practica com a recurs davant d’una obstrucció del colèdoc que no es pot resoldre mitjançant altres tècniques Generalment el motiu n'és un tumor inextirpable que barra el pas de bilis per aquest conducte El tractament d’elecció per paŀliar la situació i donar pas a la bilis cap al duodè és la coŀlocació d’un catèter intracoledocal per via endoscòpica, però algunes vegades les característiques del tumor impossibiliten aquesta tècnica i obliguen a la pràctica de la intervenció La complicació més freqüent és la infecció per reflux alimentari cap a l’arbre biliar
intraperitoneal
Medicina
Que està contingut dins la cavitat que forma el peritoneu parietal a l’abdomen.
La major part de les vísceres digestives abdominals són intraperitoneals Els ronyons, els grans vasos abdominals, part del duodè i el pàncrees són retroperitoneals
colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica
Medicina
Tècnica diagnòstica usada per a l’estudi de la patologia de l’arbre biliar i el conducte pancreàtic.
S'utilitza sobretot en cas d’icterícia obstructiva habitualment provocada per una litiasi biliar o per un tumor Es cateteritza l’esfínter d’Oddi mitjançant un fibrogastroscopi i, instaŀlant-hi un contrast radioopac, s’obté una colangiopancreatografia També pot tenir aplicacions terapèutiques El fibrogastroscopi disposa d’instruments endoscòpics per a practicar biòpsies i netejar la via biliar en cas de litiasi Si convé, pot fer una esfinterotomia a l’esfínter d’Oddi per assegurar el pas de bilis i, en cas de tumoració obstructiva, collocar un catèter que permeti el pas de bilis cap al duodè
endocrinologia
Medicina
Estudi de la morfologia normal i patològica de les glàndules de secreció interna i de les propietats químiques i els mecanismes d’acció de les hormones.
El seu origen és tan antic com la humanitat, però fins a la darreria del s XIX hom no l’acceptà com a ciència Anatòmicament, la majoria de les glàndules endocrines ja foren conegudes pels grecs i els llatins Les darreres a ésser descobertes foren les suprarenals 1563 i les paratiroides 1879, però la funció de totes era encara desconeguda Hom no arribà a entrellucar l’especialització d’aquests òrgans fins a Berthold 1849 al cap de pocs anys, Claude Bernard formulà 1855 clarament el concepte de secrecions internes definint-les com a productes específics de certs òrgans que, difonent-se per tot…