Resultats de la cerca

Característiques generals dels bacteris És difícil de donar unes característiques generals dels bacteris, per tal com es tracta d’un grup d’organismes extraordinàriament diversificat que, a més, sol ésser definit negativament per aquells caràcters que el separen dels protozous, algues i fongs inferiors microscòpics Això no obstant, hom pot dir que la majoria dels bacteris són formats per un citoplasma granulós mancat de vacúols envoltat per una membrana citoplasmàtica que serveix de suport als enzims respiratoris i als eventuals pigments fotosintetitzadors manquen, doncs, al citoplasma…

Hom parla de neuroimatge estructural quan s’adreça a l’estudi de l’estructura del sistema nerviós central mitjançant tècniques de tomografia computada i de ressonància magnètica nuclear, i de neuroimatge funcional quan es dedica a l’estudi de paràmetres d’activitat del sistema nerviós central, el consum d’oxigen, la neurotransmissió o diversos processos metabòlics, amb un objectiu diagnòstic, terapèutic o de recerca La neuroimatge funcional fa possible l’exploració del cervell humà intacte i, alhora, analitzar les variacions de l’activitat neuronal de manera que permet relacionar…

És aplicable a estructures epitelials i tubulars que serveixen de pas bé al bol alimentari, en cas del tub digestiu, bé a un fluid orgànic en cas de les vies urinàries o de l’arbre biliar Està indicada en cas d’obstrucció del pas més avall del lloc on es fa l’ostomia, quan no hi ha una altra manera de tractar-ho Pel que fa al tub digestiu, la gastrostomia i la jenunostomia poden estar indicades per a alimentar el pacient a través de l’obertura

Correspon als antics ambulatoris

Inscrit dins el corrent materialista de la illustració anglesa, estudià l’estructura dels processos fisiològics i llur relació amb els psicològics És conegut com a fundador de l' associacionisme Escriví, en dos volums, Observations on Man 1749

Fa especial referència a la sensació obtinguda en palpar una estructura per on circula la sang a una velocitat superior a l’habitual a causa d’una estenosi estenosi d’una vàlvula cardíaca, estenosi arterial, etc o d’una fístula

Fou professor d’immunologia a la Universitat de Londres 1960-67 i de bioquímica a la d’Oxford des del 1967 Estudià l’estructura molecular dels anticossos, els quals classificà completament El 1972 rebé, juntament amb GMEdelman, el premi Nobel de medicina