Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Henri Duclos
Literatura francesa
Medicina
Metge i escriptor en llengua francesa i d’inspiració occitana.
Fou cap de servei d’electroradiologia dels hospitals de Perpinyà 1936-67 Secretari perpetu de la secció francesa dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or, és autor de novelles 1926-35, de llibres de poemes 1925-62, dels treballs Anton Tchékov, le médecin et l’écrivain 1927, Laennec 1932, Le prieur de Prouille 1927, sobre els càtars, Jésus parmi nous 1945 i d’una autobiografia inèdita Le grand pari , 1966
Françoise Barré-Sinoussi
Medicina
Metgessa viròloga francesa.
Es doctorà el 1974 a la Universitat de Paris De 1975 a 1988 dugué a terme recerca a l’Institut National de la Santé et de la Recherche Médicale INSERM, i des de l’inici de la dècada dels vuitanta collaborà amb Luc Montagnier en la investigació sobre la sida i el virus de la immunodeficiència humana VIH, el qual identificaren el 1983 El 1988 s’incorporà a l’Institut Pasteur com a professora i cap d’unitat d’un equip que ha dut a terme investigacions sobre antiretrovirals Per aquestes contribucions li fou atorgada el 2006 la legió d’honor i el 2006 el Premi Nobel de medicina compartit amb…
Jaume Parcet
Medicina
Metge.
Es llicencià el 1797 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Anà a Tarragona com a cirurgià de l’hospital Hi presencià l’assalt dels francesos 1811, fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa
Emili Boix
Literatura catalana
Medicina
Poeta.
Exercí de metge Fundà, a París, el grup català Canigó Publicà diversos poemes en revistes rosselloneses Així, per exemple, el 1915 publicà a Revue Catalane el poema L’àliga blanca , que, com molts poemes d’autors rossellonesos de llengua catalana, defensa la catalanitat d’aquesta regió francesa i, en plena guerra europea, ataca el bàndol alemany
,
Josep Bartrina i Thomàs
Medicina
Metge uròleg.
Es doctorà a Madrid 1901, ingressà a l’Acadèmia Francesa d’Urologia 1902 i obtingué la càtedra de patologia quirúrgica a la Universitat de Barcelona 1911 Ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina el 1915 És autor de nombroses comunicacions científiques sobre les glàndules de l’aparell genitourinari masculí així com d’importants volums d’aquesta especialitat, dels quals destaca la seva obra pòstuma Tratado de urología clínica y quirúrgica 1954
Giacomo Rizzolatti
Medicina
Neurobiòleg italià.
Graduat en medicina per la Universitat de Pàdua, s’especialitzà en neurologia Féu recerca postdoctoral a l’Institut de Fisiologia de Pisa, on el 1975 fou nomenat professor titular L’any 2002 esdevingué director del departament de neurociència de la Universitat de Parma Les seves investigacions s’han centrat en el sistema de les neurones mirall, que tindrien una gran importància en l’adquisició del llenguatge i en l’explicació de trastorns com ara l’autisme President de la Societat Europea del Cervell i la Conducta i de la Societat Italiana de Neurociència, és membre estranger associat de l’…
Jules Alphonse Hoffmann

Jules A. Hoffmann
© Université de Bordeaux
Medicina
Metge francès d’origen luxemburguès.
Doctor en ciències naturals per la Universitat de Luxemburg 1963 i en ciènces per la d’Estrasburg 1969, ha desenvolupat la seva carrera científica i docent al Centre National de la Recherche Scientifique des del 1964, on ha ocupat diversos càrrecs ha estat director del laboratori de Biologia general de l’Institut de Zoologia 1978-93, president de la secció de biologia del desenvolupament i de la reproducció del Comitè Nacional 1995-2000 i director del departament de Biologia cellular i molecular de la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1990-2002, entre altres Dedicat a l’estudi de l’…
epidèmia
Medicina
Malaltia infecciosa, accidental i transitòria, que es difon a un gran nombre de persones d’un territori o una regió determinats.
La propagació pot ésser per contacte directe, a través del malalt, o per contacte indirecte, mitjançant objectes aliments, insectes o aigua contaminats Quan, per la seva extensió, una epidèmia ultrapassa les fronteres de territoris extensos estats, continents, etc se la qualifica de pandèmia , tot i que, llevat dels casos indiscutibles en què la infecció assoleix una difusió mundial, la qualificació de pandèmia pot variar segons criteris més o menys restrictius A causa de la manca de coneixements mèdics i d’higiene, les epidèmies delmaren sistemàticament la població mundial durant molts…
avortament
Dret penal
Medicina
Expulsió del fetus quan encara no és viable, és a dir, aproximadament abans de les 20 a les 28 setmanes de gestació.
Aquestes dades són, però, variables, ja que cada vegada hom aconsegueix de fer sobreviure infants nascuts més precoçment, per la qual cosa és molt difícil, en aquests casos, de diferenciar l’avortament del part prematur fetus de sis a vuit mesos i mig d’altra banda, és pràcticament impossible de precisar el dia de la fecundació, i, per tant, l’edat exacta del fetus Hom distingeix entre l’avortament espontani i l’avortament provocat L’ avortament espontani sobrevé generalment després d’una fase premonitòria, és acompanyat de dolors lumbars i d’escasses pèrdues de sang i no sol comportar…
Medicina 2015
Medicina
Mort, per diftèria, d'un nen no vacunat La mort d’un nen no vacunat de diftèria va alçar crítiques cap als sectors antivacunes © Centers for Disease Control and Prevention Un nen de sis anys veí d'Olot Girona va morir després d'haver-li diagnosticat diftèria Va ser el primer cas d'aquesta malaltia detectada a l'Estat espanyol des del 1987, segons els registres del Ministeri de Sanitat El menor no estava vacunat d'aquesta malaltia, que té unes taxes d'immunització a Espanya d'entre el 90% i el 95%, perquè un dels seus progenitors estava en contra de les vacunes El menor va començar amb la…