Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
Sanció de la Generalitat de Catalunya contra tractaments pseudocientífics
Medicina
El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya multa amb 120000 euros l'associació Dolça Revolució, que presideix l’agricultor Josep Pàmies Concretament, la multa sanciona la difusió de productes vegetals com a suposats remeis de diversos tipus de càncer i leucèmia i per la venda i promoció del MMS suplement mineral miraculós, que suposadament cura l'autisme, producte prohibit per l'Agència Espanyola del Medicament el 2010
La Generalitat crea una targeta de sanitat per als immigrants menors d’edat
Medicina
El Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya aprova la concessió d’una targeta que permetrà l’assistència sanitària a tots els immigrants menors d’edat residents a Catalunya, encara que la seva situació no estigui legalitzada La mesura, presentada pel conseller Eduard Rius, és similar a la que va adoptar la setmana passada l’Insalud com a resposta a unes denúncies presentades els darrers dies per la Fiscalia de Madrid sobre casos d’immigrants que no van ser atesos en hospitals públics
Antoni Trias i Pujol, president de la comissió permanent de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat
Medicina
El metge Antoni Trias i Pujol presideix la comissió permanent de l’Escola d’Infermeres de la Generalitat, que havia projectat i organitzat ell mateix
La Generalitat manté les restriccions contra la COVID-19 al Segrià, la Noguera i l'àrea metropolitana de Barcelona
Medicina
El departament de Salut de la Generalitat de Catalunya prorroga quinze dies les restriccions contra la covid-19 a les comarques del Segrià i la Noguera i a l'àrea metropolitana de Barcelona Tot i el descens del nombre de casos, la incidència és molt superior a la mitjana de Catalunya
Josep Maria Argimon i Pallàs

Josep Maria Argimon i Pallàs
Departament de Salut / Generalitat de Catalunya
Política
Medicina
Metge.
Es llicencià i es doctorà en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i és especialista en medicina preventiva i salut pública per l’Hospital Universitari de Bellvitge També és diplomat en epidemiologia i estadística per la Universitat Pierre i Maire Curie de París, màster d’Atenció Sanitària basada en l’Evidència Universitat d’Oxford i màster d’Epidemiologia i Planificació Sanitària Universitat de Galles La seva trajectòria laboral es concentra principalment al sistema de salut públic català, on ha estat cap de la Divisió d’Avaluació de Serveis Assistencials del Servei Català de la…
Moisès Broggi i Vallès

Moisès Broggi i Vallès
© Ruben Moreno / Generalitat de Catalunya
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1931, s’especialitzà en cirurgia, al costat de Joaquim Trias Als anys trenta fou un dels introductors de les noves tècniques de la medicina a Catalunya Metge de les Brigades Internacionals durant la guerra civil de 1936-39, fou el principal impulsor dels quiròfans mòbils, i a l’Hospital Clínic implantà el primer servei d’urgències de vint-i-quatre hores de l’Estat espanyol Durant el franquisme, tot i haver estat jutjat per un Tribunal Sumaríssim i inhabilitat per al servei públic, prosseguí la seva tasca assistencial No fou fins acabada la…
Mercè Boada i Rovira

Mercè Boada i Rovira (2016)
© Generalitat de Catalunya
Medicina
Neuròloga.
Doctora en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, fins el 2013 ha estat cap del servei de neurologia del departament de malalties neurodegeneratives de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona Ha centrat la seva activitat professional en el camp de la demència, especialment en la malaltia d’Alzheimer , i ha dut a terme recerca sobre biomarcadors i proteïnes de senyalització d’aquesta malaltia, els factors genètics i ambientals involucrats en la seva aparició i l’aplicació de models terapèutics de psicoestimulació cognitiva i d’altres Autora d’un gran nombre d’articles,…
decret de la Interrupció Artificial de l’Embaràs
Medicina
Decret aprovat el 1936 per la presidència de la Generalitat de Catalunya que autoritzava la interrupció de l’embaràs durant els tres primers mesos, per motius terapèutics, eugènics o ètics.
Formava part d’una reforma més general que havia d’incloure els contraceptius i l’atenció obstetricoginecològica L’avortament havia d’ésser efectuat en centres sanitaris dependents de la Generalitat de Catalunya amb un equipament adequat, i després d’un examen meèdicopsicològic de la sollicitant
Hospital de Terrassa
Medicina
Centre hospitalari de Terrassa.
Forma part del Consorci Sanitari de Terrassa, integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa i la Fundació Sant Llàtzer Des d’abans del s XVII hi ha notícies d’un Hospital de Sant Llàtzer i Casa de Caritat a Terrassa El 1966 s’incorporà a la xarxa d’hospitals de la Diputació de Barcelona Durant el període 1976-1979, l’Estat havia posat en marxa el Projecte de construcció de l’Hospital de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa, amb capacitat per a 500 llits, que es traspassà a la Generalitat Aquesta, en comptes de vincular-ho a l’Institut Català de la…
Jaume Padrós i Selma
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de Barcelona i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’especialitzà en medicina familiar i del treball Màster en gerontologia clínica, fou cofundador del primer banc d’aliments de l’Estat espanyol i impulsor del Programa de la Renda Mínima d’Inserció de la Generalitat de Catalunya Presidí la Fundació Galatea, creada el 2001 i dedicada a vetllar per la salut dels professionals del sector sanitari a partir del Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt PAIMM, impulsat per ell Diputat per Convergència i Unió al Parlament de Catalunya…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina