Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
malaltia de Hodgkin
Medicina
Tipus de limfoma, el més freqüent de tots, caracteritzat per la presència de limfòcits atípics de gran volum amb diversos nuclis i nuclèols prominents (cèl·lules de Reed-Sternberg).
Afecta més les dones que no els homes i es manifesta a qualsevol edat, però sobretot al voltant dels 30 i 50 anys N'hi ha quatre varietats anatomopatològiques d’interès clínic i de diferent pronòstic Les manifestacions de la malaltia que presenten predomini limfocitari o bé esclerosi nodular es donen més sovint en la gent jove i tenen bon pronòstic les varietats que cursen amb cellularitat mixta o bé deplecció limfocitària són pròpies d’edats avançades i llur pronòstic és pitjor Clínicament la malaltia pot produir adenomegàlies al coll, el tòrax, l’abdomen i les aixelles, i pot afectar també…
eosinofília
Medicina
Presència a la sang d’un excés de leucòcits eosinòfils (quan n’hi ha més d’un 5% o quan el nombre absolut d’eosinòfils a la sang és superior a 600 per mm3).
Una eosinofília moderada, entre 600 i 2000 eosinòfils per mm 3 , es dóna en les malalties allèrgiques, en algunes malalties de la pell, en les parasitosis intestinals, en malalties autoimmunitàries i en algunes altres malalties, com ara la malaltia de Hodgkin o la malaltia d’Addison En la triquinosi, en l’ascariasi, en la síndrome hipereosinofílica i en la leucèmia per eosinòfils es produeixen eosinofílies molt importants
Ciril Rozman i Borsnar
Medicina
Metge.
El 1948 arribà amb la seva família a Catalunya, fugint del règim comunista establert a Eslovènia aleshores antiga Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial Llicenciat 1954 i doctorat 1957 per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Pere Farreras i d’Agustí Pedro i Pons, als qual succeí a la càtedra de patologia mèdica de les universitats de Salamanca 1967 i Barcelona 1969, respectivament Especialitzat principalment en malalties de la sang, entre les seves contribucions sobresurten l’estudi de l’esplenograma 1957, les collagenosis, les púrpures, la malaltia de Hodgkin,…
premi Nobel de medicina i fisiologia
Entitats culturals i cíviques
Medicina
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la fisiologia i la medicina.
És concedit per l’Institut Karolinska d’Estocolm Relació de premis Nobel de medicina i fisiologia 1901 Emil Adolf von Behring Alemanya 1902 Ronald Ross Gran Bretanya 1903 Niels Ryberg Finsen Dinamarca 1904 Ivan Petrovic Pavlov Rússia 1905 Robert Koch Alemanya 1906 Camillo Golgi Itàlia, Santiago Ramón y Cajal Espanya 1907 Alphonse Laveran França 1908 Paul Ehrlich Alemanya, Ilja Iljic Mecnikov França 1909 Emil Theodor Kocher Suïssa 1910 Albrecht Kossel Alemanya 1911 Allvar Gullstrand Suècia 1912 Alexis Carrel França 1913 Charles Richet França 1914 Robert Bárány Austràlia 1915 No atorgat 1916 No…