Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
grip A (H1N1)

Imatge creada per ordinador del virus H1N1
© CDC / Douglas Jordan
Medicina
Varietat de la grip porcina causada per una soca mutada del subtipus H1N1 d’un virus del gènere Influenzavirus
A.
És una zoonosi que es pot transmetre dels animals als humans i viceversa per via aèria i no per consum de carn Els símptomes en els humans són els mateixos que per a qualsevol grip A l’abril de l’any 2009 n'aparegué un brot força virulent amb origen a Mèxic i als Estats Units que es considerà pandèmia perquè es propagà a altres països de diferents continents, entre els quals Catalunya
assaig clínic
Medicina
Avaluació experimental d’una substància o medicament mitjançant administració o aplicació a éssers humans.
Hom el duu a terme per tal d’estudiar-ne els seus efectes farmacodinàmics i la seva metabolització en l’organisme humà per a establir-ne l’eficàcia terapèutica, profilàctica o diagnòstica i per a conèixer-ne les contraindicacions, les reaccions adverses i determinar-ne la seguretat La selecció dels criteris amb què hom l’efectua dóna lloc a diverses modalitats en l' assaig clínic obert no hi ha un grup de control, per contraposició a un assaig clínic controlat en l' assaig clínic sense emmascarament la substància administrada és coneguda tant pels subjectes com per l’observador i l’analista…
grip porcina
Medicina
Varietat de grip vírica molt contagiosa.
És provocada per qualsevol virus de la família dels Orthomyxoviridae i del gènere Influenzavirus A , que es transmet habitualment entre porcs, als quals provoca catarro de les vies respiratòries, broncopneumònia, depressió, anorèxia, debilitat muscular i prostració i que en alguns casos pot infectar els humans i, més rarament, les aus La grip porcina és una zoonosi i es pot transmetre dels animals a l’home i viceversa La forma de transmissió de la grip del porc a l’humà és per contacte directe amb animals malalts que siguin portadors d’alguna de les varietats de soca viral capaç…
estudi clínic
Medicina
Estudi realitzat en éssers humans que es duu a terme amb finalitats mèdiques o de salut.
Poden ser objecte d’estudi clínic un fàrmac, un tractament, una tècnica diagnòstica, una tècnica terapèutica, etc De vegades, impròpiament, també s’utilitza la forma assaig clínic per a designar l’estudi clínic, i les diferiències conceptuals entre ambdós conceptes és variable segons els especialistes, els països i les legislacions
sistema Lutheran
Medicina
Sistema de grup sanguini caracteritzat per la presència de l’aglutinogen Lu en els eritròcits humans.
Edward Donnall Thomas
Medicina
Metge nord-americà.
Doctorat per la Harvard Medical School 1946, inicià la seva carrera al Brigham Hospital de Boston Massachusetts, EUA, on s'especialitzà en medicina interna i en hematologia oncològica El 1955 fou nomenat director mèdic del Bassett Medical Center, adscrit a la Universitat de Columbia L'any 1963 entrà a la Universitat de Washington, on fou el primer cap del departament d'oncologia de l'Escola Mèdica, càrrec que exercí fins el 1990 Es retirà l'any 2002 Al començament dels anys cinquanta establí les bases tècniques del trasplantament de medulla òssia en els seus experiments amb gossos Participà…
medicina basada en l’evidència
Medicina
Medicina que només generalitza l’ús d’una intervenció terapèutica si hom l’ha provat prèviament i científicament en humans.
rinovirus
Medicina
Gènere de virus
de la família dels picornavirus caracteritzats per la seva mida petita, pel genoma de tipus ARN i per una càpsida de simetria icosaèdrica.
Són relativament resistents a la temperatura ambient i inactivats en el pH àcid de l’estómac La seva temperatura de replicació 33-35 ºC els permet un desenvolupament òptim a la mucosa nasal Es coneixen més de 115 serotipus diferents de rinovirus humans Entre ells hi ha escassa immunitat creuada i, per tant, la resposta immunitària és específica per a cada serotipus S’encomanen per contacte humà de forma directa mitjançant secrecions nasals i conjuntivals La seva replicació a la mucosa nasal provoca el refredat o catarro
L’ONU prohibeix la clonació humana
Medicina
L’Assemblea General de l’ONU aprova la Declaració Universal sobre el Genoma Humà i els Drets Humans, adoptada per la UNESCO el 1997 i impulsada per França El text condemna la clonació de cèllules per a la reproducció humana i regula els drets de l’individu davant de la investigació i la conducta dels científics El document no té força de llei, però obliga moralment al seu compliment els 186 països signants de la UNESCO, tot i que es té coneixement de diversos laboratoris nord-americans que treballen per aconseguir la clonació de cèllules humanes
Christiaan Neethling Barnard
Medicina
Metge sud-africà.
Es doctorà el 1946 i s’especialitzà en cirurgia cardiopulmonar i en la recerca i les intervencions a cor obert Realitzà per primera vegada un trasplantament de cor 1967, un de cor i pulmons alhora 1971 i també fou el primer a implantar un cor addicional, encavalcat damunt el cor original en pacients humans És autor de One Life 1970, autobiogràfica, Heart attack all you have to know about it 1971, The Unwanted 1974 i In the night 1977, escrites en collaboració amb S Stauder, Best medicine 1979, Good life-Good death 1980 i The body machine 1981