Resultats de la cerca

Introduí a França la laparotomia i l’ovariotomia Publicà diversos treballs importants sobre cirurgia i tècniques operatòries Ideà un model de pinces de forcipressió, que porten el seu nom És autor de De la forcipressure 1875 i Leçons de clinique chirurgicale 1876-90

Introduí l’ús del microtom 1865 Treballà principalment en l’embriologia i la histologia del sistema nerviós i fou un dels primers partidaris de la teoria neuronal El seu fill Wilhelm His Basilea 1863 — Riehen, Basilea 1934 descobrí i descriví el fascicle de His

Estudià medicina a Barcelona i exercí a París, on fou professor de l’hospital Necker Introduí una sèrie d’instruments, procediments quirúrgics i mètodes per a l’exploració diagnòstica i el tractament de les afeccions de l’aparell urinari prova d'Albarrán Ha estat un dels creadors de la urologia moderna

Llicenciat 1898 a Barcelona, el 1915 fou el primer catedràtic de dermatologia de Barcelona introduí l’ús del salvarsan Fundà i presidí la Societat Catalana de Dermatologia Fou president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i participà activament en els Congressos de Metges de Llengua Catalana Germà del també metge Antoni Peyrí

Fou un dels metges pràctics de més anomenada a Mallorca, on introduí les idees de la vacunació antivariolosa Entre els seus escrits cal esmentar la Memoria sobre el poderoso y saludable uso de la música en las enfermedades nerviosas ocasionadas por pasiones de ánimo 1792 i una altra sobre el tètan publicada pòstumament 1798

Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm Introduí a l’Estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers

Fou, juntament amb Malpighi, un dels creadors de l’anatomia vegetal i precursor de la histologia introduí el mot teixit per a referir-se a l’agrupació més o menys homogènia de cèllules o fibres Després d’exercir la medicina a la seva ciutat natal, anà a Londres i ingressà a la Royal Society, de la qual fou secretari

Especialitzat en oftalmologia i principalment en el tractament de les lesions del pol posterior de l’ull i el despreniment de la retina, hi introduí noves tècniques i tingué al seu càrrec aquesta patologia a l’Institut Barraquer de Barcelona Presidí l’Associació d’Oftalmologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1963-64

Estudià a Berkeley i Baltimore i fou metge a la US Navy Professor a la Johns Hopkins University des del 1967, el 1978 li fou atorgat el premi Nobel de medicina, juntament amb WArber i DNathans, pels treballs sobre els enzims de restricció enzim de restricció en Haemophillus influenzae , els quals no sols reconeixen regions específiques d’ADN sinó que el fragmenten sempre per uns mateixos indrets Introduí també el procediment d’isolament més emprat dels enzims de restricció

Estudià medicina, química i mineralogia Fundador de l’homeopatia, descobrí que tots els medicaments eren hidrosolubilitzables per fregament suspensió colloidal A l’epidèmia de còlera del 1831 fou el primer a descriure'n la causa com una petita estructura vivent, i introduí el tractament antisèptic per a combatre'l Publicà Fragmenta de viribus medicamentorum positivis 1805, Reine Arzneimittellehre ‘Farmacologia pura’, 1811-20 i Die Kronische Krankheiten, ihre eigentümlige Natur und Heilung ‘Les malalties cròniques, la seva especificitat i la seva cura’, 1828-38