Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Bert Sakmann
Medicina
Metge alemany.
Estudià a Göttingen i després d’uns anys dedicat a la medicina general, inicià la seva tasca d’investigació a l’Institut Psiquiàtric Max Planck el 1969 Després d’una etapa a les universitats de Londres i de Göttingen, fou nomenat cap del departament de fisiologia cellular de l’Institut Max Planck de Heidelberg 1985 El 1991 rebé el premi Nobel de medicina compartit amb Erwin Neher pels seus treballs sobre fisiologia cellular, que han contribuït a la comprensió de diversos mecanismes patològics i al desenvolupament de diversos medicaments
Oliver Smithies

Oliver Smithies
© The University of North Carolina
Medicina
Genetista nord-americà, d’origen britànic.
Estudià fisiologia, fisiologia animal i química a la Universitat d’Oxford, on es doctorà posteriorment en Bioquímica 1951 Es traslladà als Estats Units per a cursar un postdoctorat en química física a la Universitat de Wisconsin Fou professor de Patologia i Medicina de laboratori a la Universitat de Carolina del Nord des del 1988 Orientà la seva recerca en trobar la manera efectiva d’aïllar i modificar gens específics Teballà en collaboració amb els científics genetistes Mario R Capecchi i Martin Evans amb qui compartí el Premi Albert Lasker de Medicina Mèdica Fonamental 2001, pels…
Baruch Minke

Baruch Minke
© B.Minke
Medicina
Bioquímic israelià.
El 1973 obtingué el doctorat a la Universitat Hebrea de Jerusalem Feu recerca postdoctoral sobre genètica i electrofosiologia visual a la Purdue University Indiana, EUA i des del 1987 és professor de medicina a la Universitat Hebrea de Jerusalem, del departament de fisiologia del qual ha estat cap Ha estat professor en diverses universitats nord-americanes i investigador a l’Institut Max Planck de Cibernètica Biològica 1976-79, al Laboratori d’Oftalmologia Experimental de l’Hospital Cantonal de Ginebra 1983 i a la universitat d’Aquisgrà, entre d’altres Com a resultat de les seves…
Peter Mansfield

Peter Mansfield
© The University of Nottingham
Medicina
Físic britànic.
Estudià física al Queen Mary College de la Universitat de Londres, on es llicencià el 1959, i obtingué el grau de doctor el 1962 Treballà en collaboració amb el departament de física de la Universitat d’Illinois EUA i amb l’Institut Max Planck, a Heidelberg Alemanya, on ha realitzat diverses estades La seva vida professional estigué majoritàriament vinculada al departament de física de la Universitat de Nottingham, on estudià els gradients en el camp magnètic amb l’objectiu de millorar la precisió de la ressonància magnètica A la dècada del 1970 demostrà que els senyals obtinguts…
Robert Langer

Robert Langer
© Heli Sorjonen / Millenium Techn. Prize
Medicina
Enginyer químic nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Cornell el 1970 i es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT el 1974, i posteriorment feu recerca sobre teixits cancerosos al Children's Hospital de Boston i a la Harvard Medical School fins el 1977 Posteriorment s’incorporà novament al MIT, on ha estat professor de bioenginyeria i enginyeria química i dirigeix el laboratori de tecnologia biomèdica, el primer del món en l’especialitat Dissenyador de diversos centenars de patents en aquest camp, s’ha dedicat sobretot al desenvolupament de sistemes d’administració controlada de medicaments amb…
Daniel Carleton Gajdusek
Medicina
Metge nord-americà d’origen hongarès.
Estudià biofísica a la Universitat de Rochester, i es graduà el 1943, i posteriorment en medicina a la Universitat de Harvard el 1946 Després d’uns anys de recerca amb Linus Pauling , Max Delbrück i John Enders , durant el servei militar 1950 descobrí l’origen de la mortalitat associada a una febre hemorràgica entre els soldats dels EUA a Corea del Sud Fins a mitjan anys cinquanta treballà per al Centers for Disease Control CDC, i posteriorment amb F Macfarlane Burnet al Walter and Eliza Hall Institute of Medical Research de Melbourne El 1957 fou enviat a Nova Guinea a investigar…
Xavier Puig i Serra
Medicina
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Més tard s’incorporà a l’Institut Puigvert, on exercí com a cap de laboratoris El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, a Rio de Janeiro, on s’especialitzà en medicina tropical Posteriorment, ingressà al LINAMPS entitat de la seguretat social i fou cofundador de la Universidad Federal de Goiás, on fou catedràtic d’histologia i anatomia patològica Més endavant tingué, a Rio de Janeiro, la càtedra d’histologia i anatomia patològica a la Universidad Federal Fluminense, on fou cap de laboratori a l’institut de Neurologia entregat a la recerca…
Joaquim M. Fuster i de Carulla
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1953 L’any 1957 inicià la seva carrera com a neurocientífic a la Universitat de Califòrnia UCLA Treballà al Max-Plank Institute de Munich 1962-64 Després de doctorar-se en neurociènca per la Universitat de Granada tornà als EUA, on exerceix de professor de psiquiatria i biologia del comportament i és membre del Neuropsychiatric Institute de la UCLA, i catedràtic de psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca en el camp de la neurociència cognitiva donà com a resultat el descobriment de “…
David Julius

David Julius
© Susan Merrill, UCSF
Medicina
Bioquímic nord-americà.
Graduat el 1977 en biologia pel Massachusetts Institute of Technology, es doctorà el 1984 en bioquímica per la universitat de Berkeley Califòrnia És professor i cap del departament de fisiologia de la universitat de San Francisco, Califòrnia Ha estat un pioner en els estudis del dolor i, especialment, de la nocicepció En aquest camp, ha investigat les funcions dels nociceptors, especialment la proteïna anomenada receptor de capsaicina o TRPV1 que condiciona la resposta fisiològica en el dany o inflamació de teixits, recerca especialment útil en el coneixement del dolor crònic i també en la…
premi Nobel de medicina i fisiologia
Entitats culturals i cíviques
Medicina
Premi instituït per Alfred B. Nobel en el seu testament i que hom concedeix, des del 1901, a figures destacades en el camp de la fisiologia i la medicina.
És concedit per l’Institut Karolinska d’Estocolm Relació de premis Nobel de medicina i fisiologia 1901 Emil Adolf von Behring Alemanya 1902 Ronald Ross Gran Bretanya 1903 Niels Ryberg Finsen Dinamarca 1904 Ivan Petrovic Pavlov Rússia 1905 Robert Koch Alemanya 1906 Camillo Golgi Itàlia, Santiago Ramón y Cajal Espanya 1907 Alphonse Laveran França 1908 Paul Ehrlich Alemanya, Ilja Iljic Mecnikov França 1909 Emil Theodor Kocher Suïssa 1910 Albrecht Kossel Alemanya 1911 Allvar Gullstrand Suècia 1912 Alexis Carrel França 1913 Charles Richet França 1914 Robert Bárány Austràlia 1915 No atorgat 1916 No…